Tornen les Lectures a la Fresca

Avui, dia 27 de juny, quan escric aquesta primera col.laboració per la nova web del 'TOT', s’ha fet a la terrassa del Mesón, a la plaça d’Octavià, la roda de premsa de presentació del nou cicle de Lectures a la Fresca, el setè d’aquesta bona idea que va sorgir dels Amics de Pedra i Sang i de la capacitat il.lusionada i creativa de la seva presidenta Dolors Vilarasau.

Aquest any, quan se’n compleixen cinquanta de la seva mort, es farà un monogràfic dedicat a Josep Maria de Sagarra. És una bona idea perquè caldria recuperar Sagarra tots els anys i penso que la selecció dels textos que pujaran el proper juliol als escenaris de la plaça de Sant Pere (dia 7), Magí Bartralot (dia 14) i de l’Om (dia 21), La filla del Carmesí, Passi-ho bé, senyor Sagarra (una recopilació de textos sorgits d’articles publicats a La Publicitat i El Mirador) i Galatea respectivament, poden donar una visió àmplia i diversa de l’autor a vegades massa encaixat en l’imaginari col.lectiu només com a creador de drames rurals o costumistes, que també.

Pocs escriptors han estat tan populars i, alhora, han arribat a tanta alçada conceptual i riquesa lingüística. Sagarra és capaç de fer un llibre de poesia com El comte Arnau amb més de nou mil versos on cada paraula val pel seu color i pel seu so, gairebé tant com per la seva funció semàntica, i un altra com El poema de Nadal que sembla escrit amb una cadència de música barroca, i també escriu la millor novel.la sobre Barcelona, Vida privada, o tradueix la Divina Commedia i tot el teatre de Shakespeare, o fa una extensa obra dramàtica que enlluerna a totes les classes socials, o deixa anar la seva ironia i visió intel.ligent de l’actualitat als diaris abans esmentats o, fins i tot, la mala baba i la sàtira política més descordada a El bé negre, o ens deixa, finalment, un dels millors llibres de memòries que reflecteix una societat com la catalana i, sobretot, barcelonina, i que explica moltes claus per entendre què ens passa ara mateix com a país.

Sagarra seria mundialment reconegut i lloat si hagués escrit en anglès, italià o francès i no en català. Per tot això és una ocasió magnífica per tornar a omplir les places de la ciutat i gaudir d’un clàssic del segle XX que vol dir un contemporani nostre. Ignasi Roda, que dirigirà la recopilació de textos periodístics, ens deia que en un dels articles Sagarra parla dels indignats per l’acció d’alguns polítics. Com veieu, més actual impossible.

Sagarra parla també d’una idea d’Europa desprès de les guerres, la mal anomenada Guerra Civil, que caldria dir incivil sempre, i la Segona Guerra Mundial, i llegint-lo hom pensa en aquell espai on Catalunya mai ha deixat de pertànyer.

Tornen les lectures a les places de Sant Cugat. Estic segur que a Sagarra la idea de les lectures a la fresca li hagués agradat.
 
 
 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?