Torre Negra since 1976

Podria ser l’eslògan d’una samarreta però és l’any en el qual el PGM va dibuixar Torre Negra com a zona edificable. Han passat anys i han sortit bolets; Trade Center, Europa, ESADE, Costa del Golf... i els propietaris, especuladors o no, han anat a parar tots al mateix sac.

L’Ajuntament treballa per preservar la zona des de fa anys però el que està fent també, és no tenir en compte els drets dels propietaris. Els polítics que han passat per l’ajuntament durant aquestes dècades s’han anat trobant amb la patata calenta de Torre Negra i han mirat que no explotés mentre ells han estat al capdavant.

El temps però dóna perspectiva i permet valorar les coses en fred, de forma assossegada. Han passat tres dècades i es constaten vàries coses; l’Administració ha actuat de mala fe al negar el trasllat de l’edificabilitat de Torre Negra a altres zones (com s’ha fet en molts casos), ha jugat amb l’opinió pública posant el poble en contra dels propietaris i ha quedat en evidència al no saber reconduir una situació fàcil de conciliar des d’una institució pública com és l’Ajuntament.

Defensar Torre Negra és un clam majoritari que ens ha d’unir a tots els santcugatencs. Però a quin preu? Permetent que l’Ajuntament trepitgi els drets dels propietaris? Permetent que es faci ús de la propietat privada de franc? Convertint part dels hereus de la pagesia del poble en enemics?

Els propietaris de Torre Negra, a banda de guanyar als tribunals, han buscat tot tipus de solucions com la d’urbanitzar el 16%, fer permutes amb terreny municipal o fins i tot realitzar canvis amb terrenys d’altres municipis. El temps passa, i en comptes de solucionar el tema l’Ajuntament amaga el cap sota l’ala i pretén eternitzar l’afer.

L’altre dia tothom criticava la noia que rellogava el seu pis de protecció oficial a Airbnb, però el que fa l’Ajuntament amb els terrenys privats de Torre Negra no és molt diferent.