Un barri en positiu

Fa un temps em vaig proposar deixar l'actitud rondinaire per convertir-me en un actiu capaç de treballar per un barri en clara decadència, el Barri Monestir Sant Francesc. En aquest camí, que en ocasions ha estat tortuós i exigent, m'he trobat amb un munt de gent que inverteix infinitat d'hores en treballar dur sense necessitat d'estar supeditats a l'auto propaganda que requereix dedicar-se a l'escena pública, sempre en positiu, en silenci i amb generositat, tanmateix he constatat que hem agafat, units i amb un projecte clar, un impuls difícilment aturable.

Aquest és un dels barris amb més caràcter, amb règies arrels, amb defectes però amb infinites virtuts, gent que encara es saluda quan es troba, un barri únic que no es delimita pel mur intangible de Francesc Macià.

Deia Kennedy "No et preguntis què pot fer el teu país per tu, pregunta't que pots fer tu per ell" i aquesta és la premissa, un pensament positiu que ajudi a reprendre l'estima i l'orgull, i això no ho fan les inversions públiques, ho mou la gent. Formar part d'un col·lectiu és el que ens converteix en un grup imparable, animats a seguir un projecte global, lluitant per ser tractats iguals, no perquè ho desitgem sinó perquè ho mereixem, donant la volta a un pensament tradicionalment pessimista.

Si oblidem la passivitat per endinsar-nos en una més activa, reconduirem aquesta desafecció per dèficit d’atenció per convertir-nos en el que ja som, un barri essencialment solidari i acollidor, hereus de l'essència històrica del que una vegada va ser un poble per convertir-se en una urbs i aquí, és on resideix la nostra força, en mirar endavant sense canviar el que ja som.