Un pit-roig caigut
"Ni que visquéssim setanta anys, i els més forts fins als vuitanta, al capdavall són de fatigues inútils”
És evident que moltes fatigues són inútils, que no perduren ni l’afany dels projectes ni l’afalac dels elogis. Els papers escrits van a la pols de l’oblit. Vivim en va? Un poema d’Emily Dickinson ens transporta al paisatge de les benaurances. Evoca la saviesa del cor en positiu: “Si puc impedir que un cor s’esquinci, no hauré viscut en va. Si alleujo el dolor d’una vida, o amoroseixo una pena o ajudo el pit-roig que havia caigut a tornar al seu niu, no hauré viscut en va”.
L’únic llegat que assegura l’eternitat és l’amor que hàgim sembrat. Ni que sigui un gest insignificant com recollir un moixó o tenir una atenció a l’afligit que no sap expressar-se: “Si puc impedir que un cor s’esquinci, no he viscut en va”. No passar de llarg de la feblesa de ningú i activar la delicadesa de l’esperit sense llagoteria ens farà conscients de no haver viscut en va.