Un somni de Nadal

He tingut un somni. Vivim moments d'autèntic caos a nivell social i emocional. Insomni s’ha postrat als peus del meu llit sense ànim de marxar. És un ser dantesc. Ahir passada la mitja nit va rebre un desafiant missatge. Morfeo va venir a donar-me suport. Vaig tancar els ulls i la màgia va fer la seva feina.  Tot d'una, davant meu un petit escenari. El lloc, una plaça entranyable amb un Monestir de fons. Davant l’escenari dues files de butaques de color gris engalanades amb llacets de color groc i vermell. Darrera bambalines l’Estela i el Catanyol. La noia portava una faldilla a ratlles amb un estel blau brodat. El noi un jersei amb un escut i uns pantalons iguals a la faldilla de l'Estela però sense brodat. El teló era gris al igual que la catifa del passadís central, com el llaç que portava l’Estela i la cinta que portava el Catanyol en el canell.  Un mural amb llums de diferents colors penjava de la part alta de l’escenari amb un munt de missatges. “El color gris és el color de la neutralitat, del respecte i  de la solidaritat. Els colors groc i vermell són els colors de la unió” . Tant l’Estela com el Catanyol porten a la sang aquests dos colors amb diferents matisos. Ells van créixer plegats, educats en els mateixos valors encara que tinguin ideologies diferents. Volen conviure, somriure i plorar junts. Un follet despistat va sortir d’una capsa plena de missatges. El follet portava un arbre de nadal petitó a una mà i un cor vermell a l'altra. Curiós també que portava unes mitges de ratlletes. A la  cama esquerre un estel blau brodat  i a la cama dreta un escut.  Estimat Santa, fes que aquest somni cobri vida. T’estimo.