Una revetlla per recordar

El dia vint-i-tres va ser una revetlla diferent

Al migdia vam començar les preparacions i primer venia el més important; penjar els llacets gegants elèctrics en senyal que aquell no era un Sant Joan qualsevol. Amb líders i representants injustament empresonats la jornada seria de festivitat reivindicativa. Durant les hores de muntatge gairebé tots els membres destacats d’Òmnium i de l’ANC van ser a la Plaça per organitzar la revetlla i guarnir-la per la ocasió. La música sonava i els assistents, cada cop més engrescats, començaven les sardanes. La gent més gran s’asseia a mirar-los tot esperant que arribés la flama.

I va arribar. La flama que recorre els Països Catalans, que representa l’esperit i la resistència de la identitat catalana havia arribat al nostre poble a mans de la Unió Ciclista, el Sant Cugat FC, el Qbàsket, el Club de Karate, i l’ANC, i els Trabucaires i els Caparrotes en van organitzar una bona entrada a la Plaça. En Jordi Cuixart, president d’Òmnium injustament empresonat, havia fet un escrit per la ocasió, i se’n va fer una lectura molt solemne que el públic va escoltar amb un silenci ple d’empatia.

Els castellers s’enfilaven i els diables ja es deixaven veure. Infants de totes les colles van encendre la foguera, i així va començar la festa i el concert. Sonaven èxits de vàries generacions per agradar a tot el públic, que també era de totes les edats, i ballant als ritmes de diferents temps, entre criatures corrent, petards, i rialles, la festa va durar tota la nit més curta de l’any, gairebé fins l’albada. Cal felicitar els organitzadors; la festa va gaudir d’una magnífica coordinació.

 
Comentaris

Destaquem