Villa ipsius cenobii

Tot aquest paisatge històric, el seu teixit social i econòmic, aquest retrat del Sant Cugat medieval, s'explica al 2n Quadern Monogràfic de Patrimoni i Història de Sant Cugat

La nit de Nadal de 1380, en Joan, pagès de la vila, no anirà a missa a la parròquia de Sant Pere, com sempre. Avui li toca anar a la missa del Gall a l'església del Monestir. Tots els habitants d'alguna de 243 cases del terme d'Octavià ho faran: el ferrer, el forner, el carnisser, els taverners, els pagesos... Tots, sotmesos a la jurisdicció del Monestir. La nit de Nadal, el Divendres Sant o el dia de Sant Cugat se celebren a l'església del Monestir. Ocasió de veure el temple i la comunitat monàstica en tota la seva esplendor i manifestació del seu poder, celestial i terrenal. L'abat, el paborde major (senyor jurisdiccional d'Octavià) i els monjos presideixen la celebració. Ja és lluny aquella missa del Gall del 1350, en què l'abat Biure va ser assassinat a l'altar mateix...

En Joan, com a cap de casa, participa de l'assemblea de la Universitat, els habitants de la vila, que els representa i intenta modular l'autoritat feudal del monestir al damunt seu. Fins al 1423 no s'instaurarà un veritable Consell de la Vila, però.

Tot i que viu a prop del portal d'en Vallverd, avui no enfilarà cap al carrer d'en Solà (conegut segles després com la Davallada) fins a la plaça, on hi ha l'església de Sant Pere, sinó que seguirà pel carrer Jussà fins al monestir. Ben abrigat, perquè fa molt de fred.

Tot aquest paisatge històric, el seu teixit social i econòmic, aquest retrat del Sant Cugat medieval, s'explica al 2n Quadern Monogràfic de Patrimoni i Història de Sant Cugat, coeditat pel Museu i el Grup d'Estudis Locals, presentat dimarts passat al Monestir. Llegiu-lo. Us agradarà. Feu aquest viatge a la Villa ipsius cenobii, la vila del monestir de Sant Cugat de fa 800 anys.

 
Comentaris

Destaquem