Vine

Cada dia setze de cada mes l'ANC coorganitza amb Òmnium un acte per recordar el nombre de mesos

En Jordi Cuixart ha fet recentment el següent tuit: "No vull sortir ràpidament de la presó, sinó amb dignitat. Acusarem l'Estat de vulnerar drets fonamentals i mentir al costat de l'extrema dreta. El judici serà un punt d'inflexió en el camí cap a la República."

Aquesta empenta ens hauria de fer reflexionar. Que una persona a qui li han tret la llibertat, segrestada a un lloc fosc, i dolguda per no ser amb la seva família, sigui capaç de seguir defensant els drets i les llibertats que ens estan traient a tots, ens demostra que no tenim cap dret a aturar-nos ni a tenir por. No tenim dret a esperar miracles europeus, despertars demòcrates espanyols, o delegar la feina als polítics. No tenim dret a esperar, no amb bona gent injustament empresonada.

El que necessita el país és molt simple: feina. Cal repartir, muntar, organitzar, liderar. Cal la participació de com més gent millor. Fa deu anys l'independentisme era residual; ara potser fins I tot som majoria, gràcies a la incansable empenta d'alguns. Tot és possible, i cada aportació individual fa una gran diferència. Si demanes acció i exigeixes sacrifici, pica a la porta de l'ANC, que és la casa de tots, que només existeix per un únic objectiu, i demana feina.

Cada dia setze de cada mes l'ANC coorganitza amb Òmnium un acte per recordar el nombre de mesos, aquest dimarts un any, que els primers presos polítics duen injustament empresonats. Vés-hi, presenta't, coneix-los. Si no hi pots anar, contacta-hi per xarxes; Facebook, Instagram, o Twitter. Gràcies a la teva participació més actes i accions seran possibles, i hauràs deixat la teva empremta en un projecte que algun dia sortirà als llibres d'història.

 
Comentaris

Destaquem