Viure en català

Com sempre, quan s’apropa alguna convocatòria d’eleccions generals espanyoles, la pressió sobre la raresa del català com idioma propi de Catalunya s’accentua. Sobretot, des de l’arribada a l’escenari polític de “l’estadista” José Maria Aznar (aquell que parlava en català a la intimitat). Tornem-hi que no ha estat rés!. Ara hi ha una sentència del Tribunal Suprem però, quan no n’hi havia cap la cosa anava pel mateix camí i sempre, no cal dir-ho, en nom de la llibertat individual.

Si hi ha alguna cosa que ha ajudat a evitar, de moment, l’extinció de la llengua catalana és el sistema d’educació amb la immersió lingüística com a eina principal que, a la vegada, la defineix. Si hi ha veritables dificultats per viure en català totalment a Catalunya imaginem què seria si no hagués existit.

Les veritables raons d’aquesta continua agressió són evidents. La llengua és la forma d’expressar la concepció del món i, és obvi, que cada llengua representa una manera d’entendre aquest món. El coneixement de diferents llengües, també és obvi, pot ajudar a la comprensió d’aspectes diversos però mai podem oblidar que l’arrel, la matriu, del nostre pensament s’articula en profunditat només amb la llengua pròpia, aquella que amb perfecta sintonia amb aquestes consideracions anomenen llengua materna.

Jo sóc pessimista pel que fa al futur. Penso que el gruix més important de la immigració és la que té la llengua castellana com a pròpia, penso amb la pressió brutal d’un món global que juga amb les paraules com allò de quan més local més global, penso que estem entrant amb tota normalitat amb l’exigència (perfectament comprensible, és clar) de l’anglès com a llengua imprescindible per anar pel món sigui en l’àmbit científic, cultural, industrial o comercial, penso...

M’agradaria creure que no tinc raó, que és possible mantenir i eixamplar les nostres possibilitats de viure en català, no de ser independents per raons estrictament econòmiques o funcionals, si no de ser-ho per la conservació d’una manera, com deia, d’interpretar i entendre el món que no demana, per altra banda, ser enemic de ningú.

Hi ha qui deia que l’any 2014 independència... i el 20 de novembre d’aquest any tindrem a Mariano Rajoy de president del nou govern d’Espanya i el PP amb majoria absoluta.

Ja ho deia abans: sóc pessimista que, com sabeu, és un realista amb dades objectives.




 
 
Més informació
 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?