Vull donar-me de baixa

Que fàcil és donar d'alta un servei, que difícil donar-se de baixa. He canviat de residència i he pogut comprovar com el sentit comú, el bon tracte i la coherència entre publicitat i servei queden relegades a un únic desig, fer negoci avui, obviant el bon tracte i la possibilitat de fidelitzar clients.

Llum, gas o aigua, tres murs que et trobes quan vols cancel·lar un contracte. Alarmes, Internet... més serveis que dificulten la transició. Sumes obstacles que només se solucionen pagant i invertint el que no tenim, temps.

La tecnologia actual és suficient per a agilitzar de forma segura qualsevol tràmit. Quan volem donar-nos d'alta en qualsevol servei la tecnologia és un aliat però quan volem donar-nos de baixa la tecnologia desapareix, no és suficient i sembla que l'única estratègia empresarial possible sigui la ineficiència per tal de retenir el client.

Si les empreses volen retenir els clients amb una relació sana, caldrà que entenguin que els clients del s. XXI volem comoditat i seguretat. Que se'ns tracti pel nom, que personalitzin serveis i ens ajudin en els nostres tràmits.

Des d'un smartphone podem activar i desactivar l'alarma de casa, podem controlar un dron, encendre i apagar la calefacció... però encara sembla impossible votar en unes eleccions o donar de baixa un servei.

La poca o mala voluntat d'algunes empreses i institucions encara està per sobre dels avanços tecnològics. Comprar des del sofà és possible, fer videoconferències a tres bandes és més senzill que marcar un telèfon dels anys 90, però investir telemàticament el President Puigdemont sembla una utopia, simplement perquè no hi ha sentit comú i hi ha molt mala fe.