Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El text demana mesures de suport a les gestants i posa de relleu la baixa natalitat que actualment pateix Catalunya que se situa en 1’4 fills per parella (allà diu matrimoni). Una situació que a Sant Cugat patim menys, ja que estem tocats per una estranya ‘tramuntana de la fertilitat’ amb quasi 1.000 naixements l’any.
Sense entrar en el fons de la moció – feina que pertoca als grups municipals – sí que vull fer un parell de consideracions a tomb de la moció i de l’aparició en les darreres setmanes d’un santcugatenc que podrà gaudir de 18 mesos de baixa maternal i paternal a repartir. Aquí?? No!! A Suècia.
Aquest santcugatenc i la seva parella gaudiran d’una ajuda econòmica de més de 100 euros des del primer mes i fins que la criatura compleixi 18 anys. Però el més important és que en aquest país europeu a quasi 4 hores d’avió d’aquí, els pares gaudiran de 480 dies de baixa paternal i maternal a compartir. I repeteixo compartir, perquè em sembla el millor de tot plegat: com que tant el pare com la mare s’agafaran uns llargs mesos de permís hi ha una igualtat real en el mercat de treball. Si home i dona es poden agafar per igual la baixa per naixement del fill, a ulls de l’empresari, home i dona gaudeixen dels mateixos drets i opcions laborals.
A Suècia els nens i nenes no van a l’escola bressol abans d’un any; es considera vital, com diu la moció, que aquesta etapa de la vida el nadó estigui amb els seus progenitors, una etapa considerada clau en la formació de la criatura en tots els aspectes. A més, aquests 4 mesos de baixa paternal reforça els lligams entre pare i fill. Per cert, la guarderia val 130 euros al mes amb dinar i despeses incloses.
Això sí que és una política social!
Escolti, més que mesures perquè les gestants puguin aparcar o deixar el cotxet amb amplitud, el que de debò necessita aquest país són polítiques d’igualtat de debò.
Necessito que el meu marit també s’embarassi. És a dir; que una empresa no pugui caure en la temptació d’aplicar discriminació a l’hora de contractar una dona en edat fèrtil perquè sap que tant l’home com la dona, arribats el moment, s’agafaran el seu permís de maternitat o paternitat corresponent.
Que la maternitat no és seure en preferent a l’autobús (que també); és saber que tens una carrera professional que podràs continuar sense haver de deixar una criatura de 4 mesos a càrrec vés a saber de qui i quant et costarà això. I evitar que això, justament, provoqui l’abandonament prematur del talent femení.
En fi … En aquest país – mentrestant – seguirem gaudint d’un permís maternal de 4 mesos i paternal de 15 dies; els justos per fer el paperam que ja sabem que això de la maternitat i canviar bolquers, aquí, no és cosa d’homes.
Als que hàgiu estat pares recentment, us alerto que la lectura d’aquest article de l'ABC pot provocar picor, irritació o enveja sana.
Seguiu @vanesahernandez a Twitter.
Sense entrar en el fons de la moció – feina que pertoca als grups municipals – sí que vull fer un parell de consideracions a tomb de la moció i de l’aparició en les darreres setmanes d’un santcugatenc que podrà gaudir de 18 mesos de baixa maternal i paternal a repartir. Aquí?? No!! A Suècia.
Aquest santcugatenc i la seva parella gaudiran d’una ajuda econòmica de més de 100 euros des del primer mes i fins que la criatura compleixi 18 anys. Però el més important és que en aquest país europeu a quasi 4 hores d’avió d’aquí, els pares gaudiran de 480 dies de baixa paternal i maternal a compartir. I repeteixo compartir, perquè em sembla el millor de tot plegat: com que tant el pare com la mare s’agafaran uns llargs mesos de permís hi ha una igualtat real en el mercat de treball. Si home i dona es poden agafar per igual la baixa per naixement del fill, a ulls de l’empresari, home i dona gaudeixen dels mateixos drets i opcions laborals.
A Suècia els nens i nenes no van a l’escola bressol abans d’un any; es considera vital, com diu la moció, que aquesta etapa de la vida el nadó estigui amb els seus progenitors, una etapa considerada clau en la formació de la criatura en tots els aspectes. A més, aquests 4 mesos de baixa paternal reforça els lligams entre pare i fill. Per cert, la guarderia val 130 euros al mes amb dinar i despeses incloses.
Això sí que és una política social!
Escolti, més que mesures perquè les gestants puguin aparcar o deixar el cotxet amb amplitud, el que de debò necessita aquest país són polítiques d’igualtat de debò.
Necessito que el meu marit també s’embarassi. És a dir; que una empresa no pugui caure en la temptació d’aplicar discriminació a l’hora de contractar una dona en edat fèrtil perquè sap que tant l’home com la dona, arribats el moment, s’agafaran el seu permís de maternitat o paternitat corresponent.
Que la maternitat no és seure en preferent a l’autobús (que també); és saber que tens una carrera professional que podràs continuar sense haver de deixar una criatura de 4 mesos a càrrec vés a saber de qui i quant et costarà això. I evitar que això, justament, provoqui l’abandonament prematur del talent femení.
En fi … En aquest país – mentrestant – seguirem gaudint d’un permís maternal de 4 mesos i paternal de 15 dies; els justos per fer el paperam que ja sabem que això de la maternitat i canviar bolquers, aquí, no és cosa d’homes.
Als que hàgiu estat pares recentment, us alerto que la lectura d’aquest article de l'ABC pot provocar picor, irritació o enveja sana.
Seguiu @vanesahernandez a Twitter.