Qui és un “càncer de la democràcia”?

Un alt càrrec electe del PSOE va equiparar l’independentisme a un “càncer de la democràcia”. Però qui és veritablement un càncer? L’anomenat rei, que fou escollit a dit? Uns jutges i fiscals a les ordres de l’executiu? Un Gobierno que persegueix les urnes, incapaç de fer política? Uns cossos policials amb privilegis judicials, al servei de la repressió i no al servei de la ciutadania? Uns poders financers que fan ballar els poders executiu i judicial al seu so? Uns mitjans de comunicació que semblen cítrics de tan grocs? O bé uns partits polítics aplicadors de l’indigne i il·legal article 155? Qui és, doncs, un càncer per la democràcia?

L’estat espanyol, que ha mostrat la seva cara més autoritària, o bé el projecte de futur basat en la radicalitat democràtica, la justícia social i la dignitat de les persones que promou l’independentisme? Independència és sinònim de democràcia, llibertat i justícia social. La tasca no serà gens fàcil, perquè arrosseguem els vicis del passat, però lluitarem amb totes les nostres forces fins assolir una República catalana independent, exemple de democràcia al món.