Tot sobre els guacamais

Coneix més informació sobre aquesta espècie exòtica

Els guacamais són originaris d’Amèrica del Sud i Amèrica Central i viuen sobretot en boscos tropicals. Pertanyen a la família dels lloros, però són de mida més gran, i el seu plomatge és molt més colorit. Tenen un bec en forma de ganxo i unes garres amb quatre dits, dos cap endavant i dos cap endarrere per agafar-se a les branques dels arbres.

Els guacamais són aus bastant sorolloses, perquè només romanen callades quan estan alimentant a les seves cries. Acostumen a viure molt de temps, ja que poden sobrepassar els 50 anys. Són aus molt intel·ligents i poden tenir un vocabulari de fins a 30 paraules.

Si esteu pensant a adoptar un guacamai, deveu adaptar abans la vostra llar, doncs molts productes químics que utilitzeu en la neteja diària, com detergents, lleixiu o, fins i tot, els ambientadors o insecticides, poden afectar-los, ja que són molt sensibles a les olors i al fum.

Si el vostre guacamai té menys de 12 mesos heu d’anar amb compte, doncs tenen tendència a anar-se’n amb qualsevol que passi o a perseguir qualsevol cosa que es mogui. Si voleu que aprengui a no cridar deveu apagar els llums durant una estona cada vegada que ho faci.

Els guacamais han de tenir una gàbia àmplia per dormir i ha d’estar ubicada en un lloc calent. Són aus omnívores, la qual cosa vol dir que mengen de gairebé tot: carn, verdures, insectes... En el mercat existeixen pinsos complets que contenen tot el que necessiten, encara que és millor afegir-li fruita i verdura fresca per complementar la seva alimentació.

També els agraden els fruits secs com els cacauets i les pipes de gira-sol. L’únic que no deveu donar mai al vostre guacamai és julivert, alvocat i xocolata, perquè aquests aliments resulten tòxics per a ells.

La higiene corre a compte d’ells, vosaltres només heu de subministrar-los un bol amb aigua tèbia perquè puguin mullar les seves plomes. Els guacamais maduren sexualment amb quatre anys i acostumen a posar uns tres o quatre ous que són incubats per la femella.

 
Comentaris

Destaquem