Només un 15% d'equips santcugatencs està dirigit per una entrenadora

L'esport femení està en creixement i cada cop són més els clubs que compten amb una major presència d'equips femenins en les seves files. No obstant això, l'absència d'entrenadores en les banquetes segueix sent una assignatura pendent per a tots aquells clubs que busquen la paritat, ja que a Sant Cugat, només un 15.52% d'equips està dirigit per una noia.

Així doncs, dels 348 equips analitzats del municipi, de 12 clubs diferents, només 54 estan dirigits per una tècnica, el que representa que quasi 1 de cada 7 equips de Sant Cugat està dirigit per noies. Dins d'aquestes dades, destaquen els 13 equips dirigits per una noia en la secció d'hoquei herba del Junior FC (el que representa un 30,95% dins de l'entitat blau-i-negre), els 9 equips sota la batuta d'una entrenadora en la secció de bàsquet de la Unió Esportiva Sant Cugat (25% d'equips del club) i els 11 del Sant Cugat FC (un 23,40% de presència femenina en el club vermell-i-negre). Tot i això, percentatges molt allunyats del que representa la paritat.

Falta de referents

Una altra dada que destaca de manera notable és l'absència d'entrenadores en els primers equips de la ciutat. Dels 22 primers equips analitzats, només 1 està entrenat per una noia, el femení de l'FS Sant Cugat, dirigit per Maria Àngeles Baena "Chiki", i representant el 4,54% dels primers conjunts. "El futbol sala és un esport especialment practicat per homes, i per tant, és normal que hi hagi més entrenadors masculins. No obstant això, venim d'una cultura masclista i és molt difícil que les nenes de la base vulguin formar-se per ser entrenadores si no tenen cap referent".

A més, Baena assenyala que alguna vegada ha hagut de patir alguna actitud masclista, però que compta amb el suport del club: "Recordo un cop, en un camp de Terrassa, que un aficionat em va cridar que marxés a netejar plats. No obstant això, els familiars i el club sempre m'han donat tot el seu suport i m'han tractat com un entrenador més".

En una línia similar, es posicionen diferents jugadores dels primers equips de Sant Cugat. Aquest és el cas de Marta Fernández, capitana del Club Handbol Sant Cugat: "Ara comptem amb jugadores referents, que abans era impensable, però ara falten referents en les banquetes i tot es nodreix de tot. Com que no hi ha referents, les jugadores no s'interessen. Recordo fa poc, va sortir una 2a entrenadora en l'NBA i es va fer ressò a tot arreu. Estarà normalitzat quan aquestes coses no siguin notícia".

També, la capitana del Sant Cugat FC, Marta Feliu, fa incidència a això: "Fins fa molt poc, el futbol era considerat un esport d'homes i les dones quedàvem en 2n pla. Tot i el creixement, això encara està present i una nena, si mai ha vist una entrenadora, mai voldrà ser-ho".

És per això que Laia Paredes, jugadora del Patí Hoquei Club Sant Cugat parla de la figura de la dona en les banquetes: "En el PHC Sant Cugat comptem amb Maria Rosa Tamburini com a 2a entrenadora del primer equip i això ajuda a donar-nos visibilitat. És important que s'introdueixin més figures femenines en les banquetes".

A més, la jugadora d'hoquei herba del Junior FC, Mariona Serrahima, explica que és important que hi hagi un primer cas: "És al que estem acostumats i tota la vida hem vist que eren els homes els que entrenaven, com en el cas del futbol, esport referent. No obstant això, és com tot: fins que no hi hagi un primer cas de ressò serà molt difícil".

Femenins o categories inferiors

D'altra banda, dels 54 equips santcugatencs que estan entrenats per una noia, 41 són equips femenins o mixtes, mentre que només 13 són masculins. "Per defecte, quan vols ser entrenadora, t'assignen un conjunt femení, suposo que per costum" comenta Paredes.

A més, Anna Martínez, del Qbasket Sant Cugat, parla d'una qüestió d'hàbits: "T'ensenyen de petit que l'habitual d'un equip masculí és que estigui entrenat per un noi i crec que moltes vegades, quan ens assignen un equip masculí, tenim por que no ens acceptin".

Pel que fa als conjunts masculins entrenats per noies, 3 són prebenjamins (2 del Sant Cugat FC i 1 del CFU Mira-sol), 3 són benjamins (Sant Cugat FC), 1 aleví (Sant Cugat FC), 3 infantils (Unió Esportiva Sant Cugat), 1 cadet (FS Sant Cugat), 1 junior i 1 sènior (ambdós de la UESC), sent la majoria categories inferiors. "Crec que és un tema d'estigmes, que un equip de més edat pot pensar que nosaltres no tenim coneixement, i els més petits no tenen aquests estigmes" explica la capitana del Sant Cugat FC.

Lideratge o autoritat

Un dels altres factors que més han assenyalat les jugadores ha sigut la percepció que es té que les dones no tenen capacitat de lideratge o autoritat. "Un entrenador ha de tenir lideratge i autoritat, unes qualitats que per defecte s'associen als homes. El grup li atorgarà aquestes qualitats a l'entrenador només per ser home, mentre que una dona s'haurà de guanyar aquest respecte" explica la capitana del CH Sant Cugat.

De manera similar, es posiciona Marta Feliu: "Hi ha la percepció que les dones no serem capaces de liderar un equip o que no tindrem el coneixement necessari i pot ser que hi hagi por a patir moments tensos o que no et deixin imposar".

Laura Alcalde, jugadora del DSV Club Voleibol Sant Cugat, apunta una altra qüestió: "El món de l'esport està ple d'homes i per proporció, hi ha també més homes entrenadors, però d'altra banda, crec que tendeixen a rodejar-se d'altres homes per sentir-se més còmodes".

Finalment, i per trencar aquesta tendència, Paredes assenyala una fórmula: "Jo crec que és una barreja entre la proporcionalitat (hi ha més jugadors) i de preferències, però crec que des dels clubs s'hauria d'oferir primer als jugadors i jugadores del primer equip que a jugadors del planter. Comptem amb més experiència".

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.