Gil, de guanyar un bronze en esquí a gaudir placant en el Rugby Sant Cugat

Victòria Gil es descriu com "una amant de l'esport" i és que després de tota una vida dedicada a l'esquí, la santcugatenca va decidir deixa de banda l'esport de neu per un esport de més contacte com el rugbi. Amb això, després de 10 anys del seu primer placatge, Gil és la capitana del femení del Club Rugby Sant Cugat, conjunt que enguany ha debutat per primera vegada a la Divisió d'Honor, màxima categoria estatal.

Filla de l'esquiador olímpic José Pedro Gil Moreno de Mora, Victòria Gil va néixer amb uns esquís sota les mans. "Recordo tota la meva infància lligada a l'esquí. Va ser una època molt intensa, cada cap de setmana el dedicava als entrenaments". Durant la seva infància, Gil va competir en les categories eslàlom, eslàlom gegant o supergegant i va formar part de l'equip català. A més, té un bronze en el Campionat de Catalunya d'eslàlom i va participar en una competició internacional.

L'esport de neu li va permetre viatjar, i és que durant les vacances d'estiu, va realitzar diferents stages a França, Suïssa o, fins i tot, Argentina. "Era molt petita i potser no era conscient de l'oportunitat que se'm donava de gaudir d'altres països. Tot i que va ser una època molt exigent, si tornés a néixer, ho tornaria a fer".

L'esquí, però, no era l'únic esport que practicava, i és que Gil va estar durant molt de temps vinculada a una acadèmia de dansa de Cambrils, el seu poble natal. Allà, va practicar dansa clàssica i hip-hop, però sempre "com una activitat lúdica i fora de competició".

Els placatges, una nova passió

Amb 16 anys, i amb l'edat de començar el batxillerat, l'esquiadora va decidir prioritzar els estudis i va prendre la decisió d'allunyar-se de l'esquí. A més, amb 18 anys, va decidir traslladar-se a Sant Cugat per poder estudiar Biologia en la Universitat Autònoma de Barcelona. En aquella època és quan se li va brindar la possibilitat de fer rugbi en l'equip universitari.

Les dinàmiques del primer entrenament eren molt bàsiques. No obstant això, va rebre un fort placatge d'una jugadora veterana de l'equip i, per al que la resta de persones podria haver suposat el punt final d'aquella prova, per a ella va ser un repte. "Em vaig emportar un viatge important. Tanmateix, aquell contacte va ser el que em va enganxar, ja que volia tornar-li".

Un any més tard, el 2011, Gil era una de les pioneres que iniciava el femení del Club de Rugby Sant Cugat, tot i que en un primer moment era de rugbi a 7. Després, amb l'increment de jugadores, el club va poder formar el seu primer equip de rugbi a 15, tot i que moltes vegades eren justes per jugar. "Era frustrant, tot i això jo seguia anant perquè m'agradava. Vam fer una amistat molt rellevant".

En aquesta dècada defensant la samarreta blau-i-negre, la santcugatenca ha estat present a totes les fites del club: l'any 2019, el CR Sant Cugat es classificava per primera vegada per disputar el play-off de la Divisió d'Honor Catalana, assolint un meritori subcampionat, un subcampionat que van revalida la següent temporada. A més, en la campanya 2019-20, l'equip feia el salt a la Divisió d'Honor B, aconseguint en el seu primer any classificar-se pel play-off d'ascens a la Divisió d'Honor (tot i que no es va disputar per la Covid-19). La darrera temporada, el club ascendia a la màxima categoria estatal, una categoria que han estrenat aquesta temporada i en la qual ja han sumat 2 victòries. "Ha sigut increïble, perquè jo vaig començar sent una patata i entre totes, hem construït aquest fantàstic projecte".

Gil no s'amaga, i com a bona ala que és, no té por a cap rival: "Jo vaig directe a les cames rivals, m'és igual si és una jugadora veterana o que jugui amb l'equip nacional. A més, tot i que soc baixeta i poca cosa, quan entro al camp penso que faig 1,80 metres i peso 90 quilograms" confessa entre rialles.

Amb tot, la capitana es mostra molt agraïda amb l'escalf del club, el qual considera "la meva família". No obstant això, i amb 29 anys, comença a plantejar-se penjar les botes: "No vull deixar el club i és que quan tingui fills, vull que estiguin al CR Sant Cugat. Tot i això, comença a ser hora que les joves ens agafin el relleu, ja que crec que elles també han de gaudir tot això que jo he pogut gaudir".

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.