Descobreixen restes arqueològiques de l'antic cementiri medieval a plaça d'Octavià

 

S'han documentat restes arqueològiques de l'antic cementiri medieval al número 8 de la plaça d'Octavià arran de la nova construcció d'habitatges. Les restes aporten informació històrica de la ciutat des d'època romana fins a l'expansió urbana del segle XIX. Els materials desenterrats, ara en procés d’estudi i classificació, seran dipositats al fons de Museus de Sant Cugat per tal que se’n pugui vetllar la conservació, l’accés a investigadors i la difusió.

En un comunicat divulgat per l'Ajuntament, la tinenta d'alcaldia de Cultura i alcaldessa accidental, Esther Madrona, ha agraït el treball de la promotora i constructora santcugatenca, NUKINUK SL, per la "complicitat" i "sensibilitat" amb la que s'ha dut a terme l'actuació davant aquestes troballes. Segons explica Madrona, "aquestes restes arqueològiques ens aporten més informació sobre el que passa a de la nostra ciutat i sobre l'antic cementiri medieval". 

L’equip d’arqueologia i antropologia de l’empresa ÀGER SL ha dut a terme l’excavació i documentació de les restes trobades. Els materials desenterrats, ara en procés d’estudi i classificació, seran dipositats al fons dels Museus de Sant Cugat per tal de que se’n pugui vetllar la conservació, l’accés a investigadors i la difusió. El coneixement generat contribuirà a enriquir la història de la ciutat i del monestir.

Les troballes a la parcel·la, desentarrades i documentades per l'empresa ÀGER SL, corresponen a tres fases d’ocupació històrica:

Fase 1. Època romana (segles I – VI dC)

S’hi ha localitzat un petit forn i un paviment d’opus signinum. Indiquen que en aquest lloc hi hauria hagut un espai de treball relacionat amb l’establiment que des del segle I dC, abans de l’existència del monestir, ocupava aquest lloc, i on al segle IV dC es construí una important fortificació i a continuació una església paleocristiana.

 Fase 2. Època medieval (segles XI i XIV dC)

S’hi ha documentat cinc sepultures, una de les quals estava coberta per tres lloses. Aquesta troballa amplia el coneixement sobre el cementiri monàstic, del qual se’n tenen altres evidències arqueològiques i documentals, i referma la seva importància i dimensions.

L’entorn del monestir era utilitzat com a lloc funerari on s’hi enterraven fidels atrets per la influència religiosa del monestir i que hi deixaven part de la seva herència.

També s’ha documentat cinc sitges (forats per emmagatzemar productes agrícoles), que indiquen que aquest espai també va ser utilitzat com a lloc d’emmagatzematge de cereals o llegums .

Fase 3. Cal Boter Negre (segle XIX)

Per últim, l’excavació ha tret a la llum restes d’elements de fonamentació i clavegueram de Cal Boter Negre, així com un cup de vi enrajolat i amb volta datat de 1883, en sintonia amb l’economia vitivinícola d’aquell moment a l’antiga vila.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.