Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Essent un dels actes del Patrimoni Viu que la pluja no ha fet suspendre però potser sí minvar l'assistència, una desena de persones s'han apropat aquest matí de dissabte 29 de setembre per conèixer el passat modernista de Sant Cugat, entre finals del sXIX i principis del XX, moments en que Sant Cugat es va començar a convertir en vila d'estiueig.
Les darreries del sXIX
Jordi Casas ha contextualitzat com era el Sant Cugat pels volts de 1870-1880, quan el 80% de la població es dedicava a l'agricultura, i el 73% pe la producció era vi. A través del testimoni escrit d'alguns lletrats hem conegut que fins a principis del XX Sant Cugat encara no tingué clavegueram, i més de la meitat de la població era encara analfabeta. Fins al 1870 només hi havia una font pública al poble.
El que sí que resultava atractiu era la seva atmosfera, al costat de la natura, sense una industrialització com la de ciutats properes com Rubí o una descentralització com la de Cerdanyola. Aquest va ser un dels grans reclams pels Barcelonins.
De Barcelona a Sant Cugat
Desprès de la crisi de la fil·loxera, que va acabar amb els ceps d'arreu de Catalunya, Sant Cugat va aconseguir recuperar-se, tot i no tenir la producció ni qualitat vinícola d'abans. Alguns van optar pel negoci de l'aiguardent, més fàcil de transportar i més benefici de venta. Però el que es van aprofitar van ser les cases que van deixar antics explotadors agrícoles. L'arribada del tren va fer multiplicar els habitants de Sant Cugat i els primers dos nuclis que es van constituir com a viles d'estiueig van ser el de la Rabassada i el de Torre Negra, respectivament.
Detalls que han despertat la curiositat dels assistents
Domènec Miquel, membre del Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat (GEL) ha explicat diversos fets cronològics i curiositats amb personatges importants que han marcat la historia i el desenvolupament de Sant Cugat, tals com la construcció de la carretera cap a Cerdanyola, de la qual el tinent d'alcalde Mosella només en va construir dos trams, deixant-la incompleta. O la creixent demografia i l'eixample del nucli de l'actual Plaça del Coll i voltants, on es van instal·lar la primera i segona onada de inmigració espanyola. També ha remarcat la importància de l'arquitecte Eduard Balcells, del qual un 10% de les cases construïdes entre 1900 i 1925 eren obra seva.
El públic, tot i reduït, ha respòs amb interès a la xerrada, tot fent preguntes als ponents, interessats per detalls com la diferència entre els termes "torre" i "xalet", dues construccions diferents que a vegades es barregen, tot i que la primera implica que un mirador (fruit de la construcció d'una torre real de vigilància en la residència inicial) i la segona té un sostre corrent, segons ha explicat Miquel.
Les darreries del sXIX
Jordi Casas ha contextualitzat com era el Sant Cugat pels volts de 1870-1880, quan el 80% de la població es dedicava a l'agricultura, i el 73% pe la producció era vi. A través del testimoni escrit d'alguns lletrats hem conegut que fins a principis del XX Sant Cugat encara no tingué clavegueram, i més de la meitat de la població era encara analfabeta. Fins al 1870 només hi havia una font pública al poble.
El que sí que resultava atractiu era la seva atmosfera, al costat de la natura, sense una industrialització com la de ciutats properes com Rubí o una descentralització com la de Cerdanyola. Aquest va ser un dels grans reclams pels Barcelonins.
De Barcelona a Sant Cugat
Desprès de la crisi de la fil·loxera, que va acabar amb els ceps d'arreu de Catalunya, Sant Cugat va aconseguir recuperar-se, tot i no tenir la producció ni qualitat vinícola d'abans. Alguns van optar pel negoci de l'aiguardent, més fàcil de transportar i més benefici de venta. Però el que es van aprofitar van ser les cases que van deixar antics explotadors agrícoles. L'arribada del tren va fer multiplicar els habitants de Sant Cugat i els primers dos nuclis que es van constituir com a viles d'estiueig van ser el de la Rabassada i el de Torre Negra, respectivament.
Detalls que han despertat la curiositat dels assistents
Domènec Miquel, membre del Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat (GEL) ha explicat diversos fets cronològics i curiositats amb personatges importants que han marcat la historia i el desenvolupament de Sant Cugat, tals com la construcció de la carretera cap a Cerdanyola, de la qual el tinent d'alcalde Mosella només en va construir dos trams, deixant-la incompleta. O la creixent demografia i l'eixample del nucli de l'actual Plaça del Coll i voltants, on es van instal·lar la primera i segona onada de inmigració espanyola. També ha remarcat la importància de l'arquitecte Eduard Balcells, del qual un 10% de les cases construïdes entre 1900 i 1925 eren obra seva.
El públic, tot i reduït, ha respòs amb interès a la xerrada, tot fent preguntes als ponents, interessats per detalls com la diferència entre els termes "torre" i "xalet", dues construccions diferents que a vegades es barregen, tot i que la primera implica que un mirador (fruit de la construcció d'una torre real de vigilància en la residència inicial) i la segona té un sostre corrent, segons ha explicat Miquel.
