Sau30 encén el Teatre-Auditori de Sant Cugat

Han passat els anys. Vint des que la mort de Carles Sabater va posar punt final a la trajectòria de la mítica banda Sau. Però les seves cançons han encès el Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès la nit d'aquest divendres, 13 de desembre.

Ho han fet amb el concert que la banda Sau30 ha ofert com a tancament de la gira amb la qual la formació commemorava el 30è aniversari del primer concert de Sau. Una gira que s'ha estès durant dos anys i que va començar gràcies a un concert puntual commemoratiu que va esdevenir una llarga gira que ha recorregut el territori.

A l'escenari, tota la banda que va formar part del mític grup Sau. També els tècnics que els acompanyaven en les seves gires. I a la veu, Jonathan Argüelles, un jove bateria i cantant que, com explicava en una entrevista al TOT Sant Cugat, tenia en aquesta gira "el somni que no sabia, però que s'ha fet realitat".

Més info: Argüelles: "Sau30 és el més proper que mai podran veure a un concert de Sau"

Un cop més, com ha passat durant tota la gira, Sau30 no ha decebut. És més, ha entusiasmat. A la sala del Teatre-Auditori de Sant Cugat no hi cabia ni una agulla, i el públic ha estat totalment entregat des de la primera cançó, Res semblant a res. Des d'aquell moment, un exhaustiu repàs a totes les èpoques de la banda liderada per Pep Sala i Carles Sabater. I amb dues hores i mitja de concert, el públic encara ha trobat temes a faltar. Hagués pogut durar dues hores més, que ningú no hagués deixat les seves localitats.

Temes com Cercles, Junts de nou per primer cop o Perestroika han convertit la platea en un gran concert coral, mentre que altres com Si un dia he de tornar, el mític El Tren de Mitjanit o És inútil continuar, han fet que ningú es pogués quedar quiet a les seves butaques. No hi han faltat el No he nascut per militar, l'Enviam un àngel o el gran himne Boig per tu. I un llarg etcètera de temes que han fet les delícies d'un públic que, vint anys després, ha pogut tornar a gaudir del que va ser un dels grans grups de la història musical d'aquest país (o la versió més pròxima, com explicava el mateix Argüelles).

Un viatge en el temps que ha captivat i deixat amb ganes de més. Els grans, no moren mai.