Sun Rius: "Els petits empresaris no tenen mania en dir que són independentistes"

La Cambra de Terrassa afronta per primera vegada eleccions per escollir la seva junta. Les votacions telemàtiques són entre el 2 i el 7 de maig i presencialment, el 8 de maig a la seu de la Cambra. Parlem amb dues representants de la candidatura impulsada per l'ANC, ‘Les cambres: eina de país’, que compta amb nou santcugatencs i que es posiciona a favor de la independència. Són Natàlia Cugueró i Sun Rius.

Per què s'ha gestat la candidatura Cambres: Eines de país?

Natàlia Cugueró (N.C.): L'Assemblea Nacional Catalana ha promogut la candidatura i s'ha gestat per aconseguir que les cambres siguin una eina de país, de manera que representin el teixit real empresarial català. Si l'empresariat és independentista, que es vegi reflectit a les cambres i que els empresaris puguin dir tranquil·lament que són independentistes i no passi res. Que no estiguin controlades per uns poders que van en paral·lel a la societat.

En el programa comenteu que voleu acabar amb la submissió de la Cambra a l'IBEX 35 o a empreses amb seu fora de Catalunya. Què vol dir?

Sun Rius (S. R.): Nosaltres, que tenim un comerç a Sant Cugat, ens sentíem totalment al marge de la Cambra de Terrassa i no ens hi sentíem representants. No sabíem ni per què ens servia. Precisament perquè eren una sèrie de persones que estaven allà i coartaven el veritable treball d'una cambra de comerç.

Els petits autònoms no se senten involucrats amb la Cambra de Terrassa?

S. R.: Totalment al marge.

N. C.: Ni tan sols sabien que podien votar. Jo em trobo molta gent que no sap què és la Cambra i que és una institució seva també. És un lloc on van a parar persones com un reconeixement personal després d'acabar la carrera professional. Hi ha grans directius i que realment no representen el teixit empresarial. El 96% de les empreses tenen menys de deu treballadors i no hi són representades.

Com hauria de ser la Cambra?

S. R.: Una institució que arribi a tots, petits, mitjans i grans. Una Cambra per tots i de tots, on tots hi tinguessin veu i tothom pogués gaudir de les avantatges.

N. C.: El motor real de l'empresa. Per exemple, tenim un problema de digitalització i no pot ser que la gent no sàpiga votar digitalment. S'ha d'ensenyar el certificat digital... S'hi ha de posar gent amb empenta, ganes i amb visió de què és una Pime. S'ha convertit la Cambra en un espai de reconeixement i això perpetua un sistema clientelar.

"La neutralitat política només la demanen els unionistes"

Què vol dir que les Cambres han de ser una estructura de país?

S. R.: A la Cambra es prenen decisions importants i es col·labora en prendre decisions importants en l'àmbit de país que influeixen en el desenvolupament empresarial.

N. C.: Per exemple en sobirania fiscal, depèn de qui lideri la Cambra, no es proposarà mai des de la institució. El que passarà és el contrari, es dirà que les empreses marxen de Catalunya i la Cambra calla o dissimula. No fa informes on explica realment com va l'economia i què suposa que una empresa canviï la seu social. No informa de la veritat en termes econòmics.

Hi ha por entre l'empresariat de posicionar-se en favor de la independència?

N. C.: Sempre hi ha la por a perdre mercat, si estàs en un mercat on això és un fre. La gent que ven a Espanya, puc entendre que tinguin els seus dubtes perquè poden perdre clientela. Però crec que els petits empresaris tenen menys por de la que tenen els poders fàctics. Qui té por real són aquells que viuen de relacionar-se amb uns determinats poders que no són el teixit empresarial. Un empresari si veu que no pot vendre en un mercat, en busca un altre.

Sun Rius (S.R.): Fins ara, a la Cambra de Terrassa, els poders fàctics aquests hi estaven molt manifestos i coartava molt l'espontaneïtat de les persones.

Una institució empresarial s'ha de posicionar políticament?

N. C.: La neutralitat política només la demanen els unionistes, que són els menys neutrals. La neutralitat es qüestiona només quan som independentistes. Política en fem tots i els empresaris és normal que defensin els interessos del seu país des de la seva posició d'empresari.

S. R.: Es treballa pel bé de tots, qualsevol acció és política però es fa pensant en el bé de tots.

"S'exigia que hi hagués canvis de seus d'empreses, gairebé amb la pistola al pit"

Què hauria d'haver fet la Cambra durant l'octubre de 2017? No hi va haver efectes negatius per l'economia?

N. C.: Posicionar-se en contra de la marxa d'empreses i difondre el missatge real de què suposa que una empresa canvïi la seu fiscal i social. I tenir un posicionament en suport al país i no a quatre empreses. La Cambra ha de servir als interessos a tot el país, no de quatre. Si en una situació així, el que fas és desinformar més, provoques que passi el que dius que passarà. Vaig repetint una cosa i al final s'acaba complint. És evident que qui ven a Espanya, pot ser que li compri menys. Però des d'aquí també es poden boicotejar empreses de fora, o empreses que no són ecològiques... La societat boicoteja allò que no està alineat amb els seus valors. No dic que no hi va haver cap afectació, perquè també seria mentir, però no era el que es deia. A més, es promocionava que passés.

S. R.: S'exigia que hi hagués canvis d'empreses, gairebé amb la pistola al pit. Era descarat.

Penalitza que una empresa es posicioni a favor de la independència?

N. C.: Suposo que sí. Jo veig boicot en contra de persones i empreses que es posicionen molt. Però en el món real de la pime tens sorpreses. En el meu cas, tinc clients més independentistes i altres que no ho són i tots em volen votar a mi. Al final mires les persones i si veus que és vàlida, és vàlida. Però sí que és veritat que empreses amb grans contractes que es deuen trobar amb boicots.

S. R.: A la nostra botiga, que ens hem declarat independentistes del tot, ens hem trobat amb persones que han dit que no entraven perquè no estaven d'acord amb el posicionament. I ho hem respectat, però no ens ha fet canviar.

En grans empreses, pràcticament només Bon Preu o Grífols s'han posicionat políticament. Per què?

N. C.: És més valent el petit empresari. Hem de tenir l'orgull i la dignitat de, si no podem treballar a Espanya, fer-ho fora. El petit hi té molt més a perdre, però els grans estan més per l'statu quo i els poders mentre que els petits parlen amb la gent normal.

S. R.: La majoria no s'ha posicionat. Però els petits ho tenen molt més clar i no tenen tanta mania en manifestar que volen la independència de Catalunya. Els altres, si volen, ja vindran.

"El boicot es fa d'Espanya cap a empreses catalanes"

Un empresari independentista no ha de fer negoci amb empreses espanyoles?

N. C.: A Espanya compren als suecs i no passa res. El boicot es fa d'Espanya cap a empreses catalanes. Jo no crec que un independentista tingui cap problema en vendre a Espanya, el problema potser és que li fan boicot. Si es posiciona, té por que no li comprin, que és una altra cosa.

Parleu de transparència i democràcia en la Cambra de Terrassa. En què es tradueix?

S. R.: Només el sol fet que la gent pugui votar, és un factor a evolucionar. Fins ara la majoria no sabíem ni que podíem votar. Donar peu a la participació és un pas molt important.

N. C.: S'ha d'informar bé a la gent que pot votar, com fer-ho... També s'han d'aprofitar les noves tecnologies per fer-ho tot més accessible. La Cambra de Terrassa hauria d'entrar al segle XXI.

"Hem de ser molt més punyents en denunciar l'estat de les infraestructures"

Heu tingut dificultats per concórrer en aquestes eleccions?

N. C.: En el fons no es volia que la gent votés i tot està pensat en no fer eleccions. El pes d'informar a la gent ens ha recaigut més a nosaltres, hem destinat més temps a permetre la votació que a parlar del nostre programa. Tot això ho hem fet nosaltres. Hi havia un interès molt clar que mai hi hagués eleccions. Més enllà, pressió unionista no n'hem rebut, però nosaltres som l'única candidatura netament independentista.

S. R.: L'accés als possibles votants ha estat complicadíssim, no tenim cap mitjà per arribar a aquestes persones. Ens han posat moltes traves.

Què més s'hauria de canviar a la Cambra de Terrassa?

N. C.: Volem que la Cambra de Terrassa representi tot el territori, fins ara era eminentment terrassenca. S'ha d'obrir a Sant Cugat. A la nostra candidatura hi ha nou representants de Sant Cugat i set de Terrassa. Gent de Matadepera, Castellbisbal...

N. C.: Hem de ser molt més punyents en denunciar l'estat de les infraestructures i fer informes del que perdem per les infraestructures que ens falten. Donar l'impacte negatiu econòmic del funcionament de rodalies o la falta d'un enllaç a l'autopista. S'ha de fer lobby real.