Buscant una bona ‘nova normalitat

A la vida hi ha moltes coses que poden beneficiar i perjudicar el mateix temps, només depenent del punt de vista des d’on el miris. L’hostaleria al nostre país és un clar exemple.

Sóc cuiner i recordo massa nits en les quals entra una taula a les 22:50 h (quan cuina tanca a les 23:00 h) i se’ls dóna servei igualment. Això vol dir que els que estem en trinxeres acabarem amb sort a les 23.30 h i arribarem a casa passada la mitjanit.

Aquest és només un exemple, però la situació completa, des del punt de vista de la restauració, es podria traduir en excessives hores de treball, manques de temps lliure i vida social, nocturnitat etc.

Sens dubte existeix una certa falta de coneixement i empatia per part de tots cap al treball de tercers. I, cosa que és més important, molt de recorregut per a millorar-lo.

Sense anar molt lluny, només al país veí, durant la ‘normalitat’ abaixaven la persiana a les 22 h i tot funcionava bé per al binomi restaurant-client.

Actualment amb les mesures de restricció, aquí les jornades també s’han reduït amb els seus “pros i les seves contres” (sobrepassant en molts casos les 40 h setmanals que suposadament hauríem de fer).

Considero que podríem treure molts aprenentatges d’aquesta nova situació i aprofitar la possibilitat que tenim ara per a trobar un equilibri beneficiós, o en qualsevol cas no perjudicial, per a tots.

Si ja funcionen bé altres fórmules i tenint davant una oportunitat de canvi, advoco per aquest concili que només pot portar coses bones.