El cel lluminós de Sant Cugat del Vallès

Emociona't amb una nit estrellada: observa imatges del passat, viatja amb el pensament cap a mons llunyans, retroba't amb el teu origen i deixa't sorprendre per un estel fugaç

Et convido a fer una excursió molt especial. T'asseguro que sense haver de caminar gaire, i en uns instants, podràs visitar llocs increïbles i distants, i també rebobinar el temps i observar el passat. Una nit fosca i clara agafa una mica d'aigua, una llanterna, roba apropiada, i alguna manta per poder-te estirar a terra. 

Surt de casa, amb els teus familiars o amics, i dirigeix-te cap a algun dels molts camins que deixen Sant Cugat i s'endinsen a Collserola. No caldrà que t'allunyis molt. Tria un lloc tranquil on la llum de la ciutat hagi quedat esmorteïda. Apaga la llanterna. I mira cap a dalt. En un parell de minuts els teus ulls s'hauran adaptat a la foscor, i si no hi ha Lluna, el cel s'omplirà d'estrelles

Estàs observant sols similars al nostre. Tria una estrella a l'atzar i fixa't en la seva llum. Una llum que no és més que el subproducte del miracle que té lloc a l'interior d'aquests astres, on durant milions d'anys es fabrica el material del qual tot el que coneixes està fet. 

L'oxigen que respires o que forma l'aigua. El carboni de les teves cèl·lules. El ferro de la llanterna o el que es troba en cada gota de la teva sang. L'or o la plata del teu anell. El nostre món està format per la matèria que va cuinar pacientment alguna vella estrella i que va alliberar en morir. La llum que ara entra pels teus ulls va abandonar l'estrella que observes fa desenes, centenars o milers d'anys. Fins i tot, el viatger més ràpid de la natura, la llum, triga molt temps a creuar les enormes distàncies que et separen de les estrelles que veus al cel. De manera que, pensa-ho, estàs contemplant una imatge del passat. 

Observes les estrelles tal com eren quan van emetre el senyal que ara t'arriba. Deixa't banyar per aquesta llum, i vola lluny amb la teva imaginació. Existirà encara aquella estrella en la qual has fixat la mirada? Potser el sospir que anuncia la seva mort es troba ara mateix de camí. I com seran els planetes que segurament l'envolten? Com de diferents del nostre món? Llocs exòtics que només la teva imaginació pot visitar. 

Mentre penses en tot això, a l'estiu, i si la nit és realment fosca, potser percebràs la difusa taca de la Via Làctia creuant el cel, de nord a sud. És la feble lluentor de milions d'altres estrelles de la nostra galàxia que es troben massa lluny perquè puguis distingir-les individualment. La seva llum va sortir d'allà fa uns 25.000 anys, quan els nostres avantpassats habitaven en cavernes. Quins esdeveniments i cataclismes hauran ocorregut a la nostra galàxia des d'aleshores? Com serà en realitat en aquests moments? 

Endinsa't ara amb la ment en la foscor de la nit. Amagades darrere aquesta negror, massa allunyades per poder-les veure sense l'ajut d'instruments, es troben multitud d'altres galàxies. Milers de milions, cadascuna d'elles amb milers de milions d'estrelles i planetes. No les pots veure, però sí que les pots imaginar. I malgrat aquestes xifres de bogeria, tots aquests objectes a penes són diminutes taques, navegant per un univers immensament buit, fred i inhòspit. No és fascinant? 

Habitem un minúscul racó d'un cosmos buit i erm, un preciós món blau que la natura ha omplert de vida. És hora de tornar. Si tens sort, abans no deixis el bosc et sorprendrà el sobtat traç d'un estel fugaç al cel. Un petit fragment de roca o cometa que es va formar fa milions d'anys, i que l'atmosfera de la Terra acaba de capturar. 

Anant cap a Sant Cugat, pensant en les imatges que els teus ulls han vist, d'un univers que fa temps va existir. Mentre et preguntes si algú més, a l'altra vorera de l'abisme de la foscor, també s'haurà estirat avui per mirar el seu cel. I quan la lluentor de la Lluna esborri moltes de les estrelles del cel, no t'enfadis amb ella. Has d'entendre la seva gelosia. Un objecte magnífic, i al qual quasi sempre ignorem. El nostre satèl·lit és, ni més ni menys, que el record d'un esfereïdor cataclisme, quan un projecte de planeta va xocar contra la jove Terra. Les restes d'aquella gegantina col·lisió van donar lloc a la Lluna. Pensa en això la pròxima vegada que la vegis penjada allà dalt al firmament. 

El cel és natura. És patrimoni de tots. És font de coneixement i d'inspiració. Aprenem a gaudir-ne. Aprofitem la sort que tenim de viure a un pas de Collserola també per visitar l'Univers

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem