Aristoy: 'Ajudem als refugiats d'Ucraïna a cercar feina, aprendre llengües o arrelar-se'

Entrevistem a Gemma Aristoy, regidora de Ciutadania, perquè ens expliqui com està gestionant el municipi l'acollida de refugiats des d'Ucraïna

El conflicte bèl·lic entre Ucraïna i Rússia acumula ja 45 dies, després que l'exèrcit rus envaís el territori ucraïnès, el dijous 24 de febrer. Des de l'esclat de la guerra, Sant Cugat es va mobilitzar amb el poble ucraïnès, obrint les portes de la ciutat per l'acollida de refugiats i és per això que hem entrevistat a Gemma Aristoy (ERC Sant Cugat), regidora de Ciutadania, perquè ens expliqui quines accions està realitzant l'Ajuntament.

Sant Cugat ha posat en funcionament una oficina de suport a Ucraïna. Com està organitzat aquest servei i quina funció fa?
Aquesta oficina estava pensada abans de la crisi a Ucraïna, precisament, per atendre a les persones estrangeres que arriben a Sant Cugat i donar-los la possibilitat de tenir clar quina és la tramitació que han de fer. Qualsevol persona estrangera que no vingui de la Unió Europea té algunes tramitacions extres. Els orientem per si volen fer la sol·licitud d'asil o volen fer una tramitació d'estrangeria amb normalitat. Com que hem tingut aquesta situació de guerra, hem activat abans aquesta oficina, amb la mirada posada als ucraïnesos per facilitar això; i tot allò que està a les mans del municipi que és on podem donar una resposta més directe i àgil. 

Què és el que està en mans del municipi?
Per una banda, el padró, si són persones que tenen previst quedar-se a la ciutat. També la tramitació de la targeta sanitària perquè el CAP de referència és al municipi, tot i que la tramitació la fa un organisme que no és municipal. És també l'escolarització dels infants, si és que tenen previst quedar-se a la ciutat. També els ajudem a cercar feina, aprendre llengües, o formar-se en àmbits no obligatoris, arrelament, vinculació a les entitats, als comerços, etc.

Què fa falta per l'escolarització i per tenir la targeta sanitària?
En el cas dels ucraïnesos, en l'àmbit estatal, s'han determinat bastants excepcions. Han flexibilitzat molt les tramitacions. Per l'escolarització faria falta el padró, i com que han flexibilitzat aquestes coses no ens cal un domicili específic. Hem pogut empadronar les persones allà on ens diuen que estan vivint. Hem fet un padró amb dos nuclis de convivència i així està la fitxa del padró. Si realment tenen previst quedar-se aquí, ja hem adjudicat un centre escolar. Aquesta adjudicació del centre escolar no la fem directament des del municipi. Sí que tenim l'oficina municipal d'escolarització, però tot ha estat treballat de la mà amb serveis territorials i amb el departament, perquè una de les qüestions que preocupava i que es volia garantir era diversificar en el territori el nombre d'Ucraïnesos. El fet de tenir un gran col·lectiu podria dificultar l'aprenentatge de la llengua. Si es diversifica, facilitem que hi hagi aquesta incorporació amb més normalitat, i es facilita el màxim aquesta integració en els centres escolars. El temps d'espera era entre 2 i 8 dies l'adjudicació dels centres escolars. S'ha hagut d'analitzar les ràtios, ja que hi havia grups amb ràtios molt elevades, ha estat tot un treball d'encaix per garantir el centre escolar i garantir la millor atenció possible.


Quants ucraïnesos han arribat a la ciutat a dia 4 d'abril?
No tinc el nombre exacte. El que sí que et puc dir és que ja hem fet 104 entrevistes a persones, però tenim pendents 80 entrevistes. Amb aquestes 80 entrevistes, tu cites a una persona i te'n poden aparèixer 12, per això no et puc dir el nombre exacte, encara. Un cop hàgim fet aquesta primera tongada d'entrevistes a tothom, sabrem el nombre d'ucraïnesos que han vingut desplaçats per la guerra.


Quin perfil tenen? La majoria nens i dones?
La majoria són dona amb infants i joves. En algun cas hi havia ja aquí la dona i ha fet el reagrupament dels pares. Així també hi ha gent gran.

Són gent que ha tingut menys problemes econòmics per desplaçar-se?
Suposo. Però també hi ha hagut gent que ha pujat a la furgoneta que ha passat per allà davant. Ja que la desesperació fa que surtis com pots. M'és difícil detallar quin perfil socioeconòmic tenen. Potser allà tenien un poder adquisitiu elevat, però aquí no ens manifestem això. Ja estem fent derivacions a serveis socials, perquè han arribat aquí com han pogut.

Pel que fa a l'escolarització?
Nosaltres quan fem les primeres entrevistes analitzem el perfil per si hi ha alguna necessitat educativa especial i a partir d'aquí ho passem a l'oficina municipal d'escolarització, que són ells, amb el departament com deia, que fan la distribució en els centres escolars aquí a la ciutat. L'altre dia teníem la xifra que ja tenim ubicats 21 escolars.

Heu habilitat un espai de lleure?
Com que estaven rebent el neguit de les famílies acollidores que durant l'espera a ser escolaritzats els nens estaven a cassa sense activitat. Vam parlar amb la Creu Roja per habilitar un espai, que ja el tenim habilitat des del dilluns passat, justament per estar-hi en aquest temps d'espera fins que no tinguin un centre determinat, perquè puguin anar allà, per jugar per adquirir hàbits, per anar sentint l'idioma. És un espai perquè les mares puguin estar amb els infants, si volen, o deixar-los si han d'anar a fer algun tipus de tràmit.

Aquests infants s'han repartit entre escoles públiques i privades?
Nosaltres ens ocupem de la pública. Sabem que hi ha algunes persones que han anat a centres concertats.

Com es fan?
Van directament a l'escola. Ha passat sovint que la família acollidora porta els infants al mateix centre on porta les seves filles i per facilitar la gestió han volgut fer la matriculació en el mateix centre. Si les ràtios estan plenes sí que hem contactat amb les concertades.

No es necessita el NIE per l'escolarització?
No, per fer escolarització necessites el padró i s'ha fet un padró professional. Aprofito per dir que el NIE és una tramitació estatal i s'ha obert un espai a la fira de Barcelona i ja estan donant hores per juliol, per tant, entenc que habiliten nous espais o tindrem un bloqueig.

A l'inici hi va haver un boom solidari de persones que van anar a buscar a refugiats de manera particular i a donar material. Des de les administracions vau fer una crida a vehicular la solidaritat a través de les ONG. Suposo que la posició de l'Ajuntament és la mateixa. Us heu trobat amb particulars que han portat gent i no sabien què fer.
Sí, ens està passant. Primer la gran allau de gestos solidaris que va haver-hi, hi són i continuaran sent-hi. Tenim la necessitat de fer coses davant d'una situació crítica el que sí que hem fet és autonomia per qui ho gestiona. Si es vol fer endavant, però l'Ajuntament no ho farà. Bàsicament perquè les entitats amb qui estem en contacte tots deien que era una barbaritat, hi ha magatzems de roba plens que no és útil, per exemple. Hi ha més despesa traslladar totes aquestes tones que no pas fent una compra específica allà del que cal. Hi ha propostes d'escoles que es mobilitzen de forma organitzada de recollides específiques no de tot allò que nosaltres, amb la millor intenció del món, fem recollida del que creiem. També hi ha activitats per recaptar fons que sí que ho recomanem.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem