Bota (Sindicat de Llogaters): "Sant Cugat és de tothom, també de la classe treballadora"

El 2017 va néixer el Sindicat de Llogaters de Sant Cugat amb l'objectiu de defensar el dret dels llogaters i lluitar per garantir l'accés a l'habitatge en una de les ciutats més cares del país. Des de llavors, s'ha viscut una pandèmia i una crisi d'inflació que afecta el dia a dia dels santcugatencs. Conversem amb dos membres del Sindicat, Francesc Dalmau i Mariona Bota, que parlen de la situació de l'habitatge a Sant Cugat i les dificultats per accedir-hi. A més, reflexionen sobre els desnonaments que s'han vist els últims mesos a Sant Cugat amb la presència de cossos policials i la resistència de la plataforma. 

Per què decidiu involucrar-vos en el Sindicat de Llogaters?

Francesc Dalmau: És un imperatiu en una ciutat com Sant Cugat, on la problemàtica de l’habitatge ens travessa a tots. És important organitzar-se per fer front a les desigualtats i injustícies, que són inherents al sistema capitalista en el qual vivim. Concretament a Sant Cugat, una d’aquestes expressions del sistema i on més s’evidencien les desigualtats és en l’habitatge.

Mariona Bota: Tenim la necessitat d’organitzar-nos i de tenir un espai que defensi casa teva quan el sistema no t’ho garanteix. Com a jove era impossible emancipar-se a Sant Cugat i les opcions era marxar o quedar-me a casa els pares.

Per què és important que en una ciutat com Sant Cugat hi hagi un Sindicat de Llogaters?

F. D.: El Sindicat és la garantia que els drets dels llogaters siguin respectats. Quan venen a treure’ns de casa nostra, ni els jutges ni la policia ni els serveis socials aturen el desnonament. L’única gent que ho pot fer és la gent del Sindicat i les organitzacions socials. Defensem el dret a seguir vivint a Sant Cugat.

M. B.: L’habitatge és un dret i, quan està al mercat en mans privades que busquen fer benefici, els que ho paguem som la classe treballadora. Convidem tothom que s’organitzi si pateix una situació d’abús, sigui per un contracte de lloguer amb clàusules abusives, no poder pagar casa teva o patir un desnonament. El desnonament és l’última expressió, però a Sant Cugat hi ha un model de ciutat que té altres formes d’expulsió i molta gent acaba marxant perquè no pot assumir el cost.

Sant Cugat expulsa més que altres ciutats?

F. D.: Lluitem perquè cada vegada sigui menys invisible l’expulsió de la gent. Quan més invisible és, més normalitzem aquesta violència i l’assumim.  Encapçalem els rànquings del preu del metre quadrat a l’habitatge i el de desigualtat. Això explica la doble realitat de Sant Cugat i l’èxode massiu de gent del poble.

M. B.: Molta gent acaba pensant que haver de marxar és culpa seva, quan realment és culpa del sistema capitalista que no puguem viure a casa nostra. Hi ha una problemàtica greu de l’habitatge a arreu i, especialment, a Sant Cugat. Si abans de la pandèmia ja hi havia preus elevadíssims, ara encara és molt més greu. Estem en preus mitjans de 1.200 euros pel lloguer, més que el salari de molta gent. Pots tenir dues feines i no poder pagar el lloguer.

"Sempre s’ha denunciat aquesta situació insostenible i crítica amb l’habitatge a Sant Cugat"

Heu vist un increment de la vulnerabilitat després de la pandèmia?

F. D.: Evidentment. La pandèmia aguditza una situació latent que ja patíem. Sempre s’ha denunciat aquesta situació insostenible i crítica amb l’habitatge a Sant Cugat. La crisi de la Covid ho ha aguditzat. Quan parlem de persones vulnerables, sempre recordem que no cau del cel, els responsables són tots els factors que fan que les persones estiguin en aquesta situació. Com els acomiadaments, els abusos laborals o els abusos i estafes immobiliaris amb total impunitat. El sistema provoca la vulnerabilitat.

Arran de la inflació heu detectat un empitjorament?

M. B.: Veníem de la crisi del 2008, que segons deien, n’estàvem sortint. I ens vam trobar la Covid i ara la inflació. Es veu que el sistema no col·lapsa i no funciona, els únics que mantenen beneficis són els grans empresaris i els que ho paguem som nosaltres. La inflació és un problema per l’augment del cost de la vida, que es veu pal·lès en l’habitatge, el preu de la llum, l’alimentació o la benzina. Sovint obliga a triar entre menjar o pagar el lloguer. I la inflació no cau del cel, és una dinàmica del capitalisme i hi ha responsables. Només podem fer-hi front.

F. D.: Veiem molt abús pel que fa a l’habitatge. La Llei d'Arrendaments Urbans permet que el lloguer augmenti en funció de l’IPC però amb topalls. I, tot i així, segueixen augmentant els lloguers. Molts propietaris intentant augmentar el 10% i, si no es diu res o no es respon amb prou força, s’incrementa. Molts propietaris se n’aprofiten.

Quins són els abusos immobiliaris que més veuen?

F. D.: No ens agrada definir-nos com una assessoria legal. Som gent de carrer i tenim la necessitat comuna d’organitzar-nos. A les assemblees fem un assessorament mutu, amb el coneixement i experiència de tots. Fins que no assolim que l’habitatge sigui un dret bàsic, tenim un petit emparament legal i l’hem d’aprofitar. Abusos típics, per exemple, els grans tenidors et fan pagar els honoraris a la immobiliària, les pujades d’IPC, no es respectava la llei de regulació del lloguer, haver d’assumir costos comunitaris o rehabilitacions majors, costa molt que et tornin les fiances... El pitjor és que aquests abusos moltes vegades estan en el contracte, que els llogaters firmen amb inferioritat de condicions. T’ha costat un any per trobar un pis i, quan el tens, et trobes un contracte que et diu que acceptes aquests abusos, o el firmarà un altre. Hi ha gent que ha hagut de signar contractes perquè no tenia una altra opció.

M. B.: Compartim eines que hem après a partir d’experiències personals. Però reivindiquem que l’habitatge és un dret i hauria d’estar garantit per tothom. El nostre imaginari és que tens dret d’estar a casa teva i menys dret té el propietari que s’enriqueix amb tu.

"Els desnonaments invisibles és una de les grans problemàtiques de Sant Cugat"

Què us exposa la gent que arriba al Sindicat de Llogaters?                           

F. D.: Arriben perfils molt diversos i per causes molt diferents, i que han accedit a l'habitatge a través del lloguer, d'hipoteca o ocupació. Problemàtiques com que ja et fan fora de casa o que el propietari no et vol arreglar la caldera o et vol fer un augment desmesurat. També infrahabitatges de gent que ha d’anar al gimnàs a dutxar-se. O goteres i al propietari li és igual.

M. B.: Els desnonaments invisibles és una de les grans problemàtiques de Sant Cugat, que reforça l’imaginari que Sant Cugat és un lloc idíl·lic i només per certes famílies benestants. Si no ho compleixes, no et mereixes viure-hi. Un imaginari construït durant trenta anys de Convergència i altres factors que ho reforcen dificulten molt trencar-ho. Sant Cugat és de tothom, de classes diverses, també de la classe treballadora.

Sovint es pensa que només es veuen afectades les persones més vulnerables, sense feina...

M. B.: És l’imaginari que només pot viure a Sant Cugat qui s’ho mereix. Però l’Observatori Sociològic de l’Ajuntament explica que el 50% dels llogaters tenen problemes moderats o greus per arribar a final de mes i la meitat de joves no es poden emancipar abans dels 30 anys. No entendre que l’habitatge és un dret és el que genera sentit de culpa a la gent que no pot pagar-ho.

F. D.: Per això diem que és una lluita que ens interpel·la a tots i, a Sant Cugat, de manera molt clara. Volem trencar aquest imaginari que només perd la casa la gent amb l'etiqueta de vulnerable. És mentida, és un relat construït. És l’argument comú de moltes immobiliàries i propietaris, dir que és el preu de mercat de Sant Cugat. Operen des de la lògica que l’habitatge és una font d’ingressos i negoci i no un dret bàsic. Ningú es planteja que la sanitat o l’educació no siguin drets bàsics i universals. Pensem que la idea és que és un dret bàsic i hauria de ser universal, inqüestionable i de sentit comú. 

"La propietat privada no té cabuda en un món on vulguem viure dignament"

I el dret a la propietat privada on queda?

F. D.: Les cases són per viure, no per especular. I hem decidit no seguir vivint per fer-los a ells més rics. Qui té moltes propietats, ens fa la vida impossible a la gent que treballem hores infinites per arribar a final de mes per pagar el 50% del que ha produït per donar-li al propietari... Quina gran feina heretar propietats i el rendisme com a forma de vida, que és el que critiquem. Per què has de viure del meu treball?

M. B.: La propietat privada no té cabuda en un món on vulguem viure dignament. I estem disposats a anar fins al final, ho hem vist amb els desnonaments que hem patit a Sant Cugat.

I què demanaríeu als poders polítics?

F. D.: Impugnem tot el sistema. Es veu en un desnonament: ni quan tenim les lleis una mica a favor nostre, el jutge les desobeeixen. Durant la pandèmia hi havia teòricament una moratòria, i en veiem cada dia. Fem un decret perquè els grans tenidors han d’oferir un lloguer social i els jutges no els hi fan cas. I envien la policia militaritzada i ens treuen de casa nostra. El que cal és desobediència i polítiques valentes per reivindicar un dret bàsic.

M. B.: L’habitatge és una qüestió que fa evident la contradicció entre el capital i la vida. És una confrontació i una lluita que passa per molts àmbits.

 

En els últims mesos hem vist diversos desnonaments per la força amb els Mossos a Sant Cugat, amb la presència del Sindicat intentant aturar-los sense èxit. Com ho viviu a nivell personal?

F. D.: Ens dona més força quan veiem el patiment dels nostres companys, que és inquantificable. El patiment de tot un procés de desnonament el convertim en motor de lluita i és el que ens dona la força per seguir fins a les últimes conseqüències. Quan t’ho han pres tot, ja no tens res a perdre. Les conviccions estan intactes.

M. B.: És un sentiment agredolç. El patiment és dur, clar que plorem, tenim ràbia, ens enfadem i tenim molt dol de veure com fan fora companyes de casa seva. Però també hi ha molt orgull de veure gent involucrada que hi posa el cos, l’energia i el temps. Per sort, en aquest espai col·lectiu, ho transformem amb més lluita.

"Saber que no estem sols és vital per poder transformar aquest dolor en empoderament col·lectiu"

Com viu una persona tot el procés de desnonament?

M. B.: Hi ha de tot. Hi ha gent que ve amb el cap cot, pensant que és culpa seva. Però veu que no i agafa força per lluitar. Hi ha gent que té les coses molt clares i sap que només ho pot aconseguir amb el suport sindical.

F. D.: Saber que no estem sols és vital per poder transformar aquest dolor en empoderament col·lectiu.

Heu parlat del govern de 30 anys de Convergència. El 2019 va entrar un nou govern d’esquerres a Sant Cugat, que afirmava que la prioritat era l’emergència habitacional. Com valoreu la seva tasca i quines peticions els hi feu?

F. D.: Les peticions són les de sempre: mà dura contra la impunitat i polítiques atrevides, no només de construcció d’habitatge social. Però calen polítiques atrevides per lluitar contra la impunitat dels abusos. L’Ajuntament s’ha de posicionar en aquests conflictes i ha d’estar al costat de la ciutadania. I no sempre ho trobem. Però no era gaire difícil que hi hagués un canvi venint d’on veníem. La nostra tasca no és estar demanant més coses a les administracions, la nostra lluita va al marge.

M. B.: Amb Serveis Socials hi ha hagut algun pas més, però encara cal més. Però sabem que la institució no serà qui farà aquests canvis. L’Ajuntament no ens salvarà de res.

Quins moments us han marcat més en el Sindicat?

F. D.: Segurament els últims desnonaments, que han estat molt colpidors. Per la part de veure l’organització col·lectiva, tanta gent bolcada en visibilitzar aquesta situació. I el dia a dia de veure gent tan diversa que s’uneix per un objectiu comú. És el que fa poble.

M. B.: La quotidianitat i el tu a tu del suport mutu és el que ens emportem.

Sou optimistes de cara el futur?

F. D.: Com més organització, més optimisme.

M. B.: Som optimistes amb nosaltres i la nostra gent, tenim confiança que som molts. I serem capaços de plantar cara i poder lluitar per millorar. Però cap confiança en el sistema capitalista i en un moment d’inflació que va a més. Seria naïf no veure-ho i no ens queda més remei que seguir lluitant.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.