Daniel Nordman: "La frontera sempre ha estat un negoci, un generador de profit"

Daniel Nordman és historiador del Centre Nationale de la Recherche Scientifique i expert en el moviment de les fronteres durant els segles XVII, XVIII i XIV i va ser l'encarregat de fer la conferència inaugural del curs d'estiu de la Unipau 2019, que tracta precisament sobre les fronteres i el negoci que s'hi amaga al darrere.

Més enllà de delimitar políticament i geogràficament el món, quina incidència tenen les fronteres en la vida de les persones?

Primer de tot, hi ha un impacte polític. Però hi ha també un impacte històric, de com la frontera es va construint i reconstruint, hi ha tot un impacte en la descolonització, la reconstrucció de les minories, etc. La delimitació de fronteres té elements militars, polítics, econòmics... La frontera té una gran dimensió cultural i de coneixement, i tot i que les fronteres actualment estan delimitades, encara existeix una tensió, i és per això que la qüestió de la frontera, al segle XXI, quan ja pensàvem que estava completament oblidada, torna a agafar força amb la descolonització, l'accés de les minories a la cultura i a la història.

"Les fronteres resisteixen actualment perquè les tensions no estan resoltes"

Les fronteres són un element necessari per estructurar el món o es podria viure sense elles?

La meva constatació és que les fronteres resisteixen actualment perquè les tensions no estan resoltes, potser arribarà un dia en el qual viurem en federacions o confederacions polítiques, on la qüestió del límit o de la frontera tindran menys importància. Durant un temps vam pensar que aquesta desimportància de les fronteres arribaria ben aviat, però ara ens trobem en un moment en el qual aquest moment, aquest canvi de concepció de les fronteres, es veu més lluny.

Creu que la crisi dels refugiats ha accentuat el fet que els estats pensin que cal fer fortes les fronteres?

Jo crec que la qüestió de la frontera ha ressorgit ara, amb tota la qüestió i la confrontació dels governs europeus, i també fora d'Europa, que no han fet una bona acollida. Però no hem de parlar de la frontera només com a delimitació, sinó també de totes les fronteres simbòliques que viuen totes les minories, de països pobres, on es creuen molts temes d'ètnia, de gènere, de classe, etc.

"És un problema d'organització i de sistema a Europa"

Com es pot entendre que els governs europeus no encarin aquesta problemàtica i no destini recursos a salvar vides, quan podrien fer-ho?

És una qüestió que té a veure amb l'estructura i la ideologia dels estats i dels països que es fan dir democràtics. És un problema d'organització i de sistema a Europa. Per exemple, a la perifèria de París veiem barris on hi ha gent d'orígens molt diversos, amb moltes problemàtiques. Al final, aquests casos són un clar reflex de totes les polítiques exteriors que fa Europa. Aquest sentiment de culpa es veu a l'interior dels països d'acollida.

L'existència de fronteres físiques influeix en el fet que existeixi el racisme, la xenofòbia i la ultradreta?

Sí. Penso que l'extrema dreta, la xenofòbia, el racisme... contribueix precisament a revivar el problema de la frontera. Un dels elements bàsics d'aquest creixement de la xenofòbia ve marcat per la por, que és una qüestió universal i podem veure com això impacta en la vida de les poblacions migrades, marcades per la guerra, com poden ser els afganesos o els sirians, a les capitals europees.

Una de les coses que deriva de les fronteres és l'existència de negoci. Quins són els que més s'afavoreixen del fet que existeixin fronteres?

Aquesta és una qüestió que com a historiador he pogut estudiar. Les fronteres són un gran negoci, en el sentit que donen molt a les administracions locals, a forces militars que estan independitzades del poder central i, per tant, els responsables de les fronteres marquen tota aquesta ambició de poder, de rebre quelcom a canvi. Després, el contraban ha existit sempre, la circulació de matèria de contraban ha existit tota la vida, des de fa molts segles, i ara continua. La frontera sempre ha estat un negoci. Sempre han estat generadores de profit.