Dr. Rami: "Crec que el càncer s'arribarà a curar, però no serà de forma immediata"

Del 7 al 10 de setembre se celebra la Conferència Mundial de Càncer de Pulmó, i el presidirà el Dr. Rami, cap clínic del servei de Cirurgia Toràcica de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa, i director de l'última actualització de la Guia TNM, que estadifica i classifica el càncer de pulmó, aconseguint importants avenços respecte a l'edició anterior de la guia.

En què consisteix aquesta nova guia de classificació del càncer de pulmó que vostè ha dirigit?

Aquesta guia és la 8a edició d'aquesta classificació TNM, que correspon als paràmetres de tumor primari, ganglis i metàstasi. Aquesta classificació la tenim des de l'any 1966, quan es va començar a aplicar i promoure per part de la Unió Internacional Contra el Càncer. Era una guia molt bàsica, molt intuïtiva, més que basada en dades, i de mica en mica, a mesura que hem anat coneixent l'evolució del càncer de pulmó i hem anat tenint dades, s'ha anat actualitzant. Aquesta última revisió ha estat basada amb prop de 100.000 casos de càncer de pulmó recollits a arreu del món, s'han pogut analitzar molt bé tots els descriptors que defineixen l'extensió anatòmica del tumor i hem trobat coses innovadores. Per això s'ha modificat la 7a edició cap a la 8a, que introdueix, sobretot, canvis en la definició del volum tumoral, i també amb el número i la localització de la metàstasi a distància. La guia també ens dona una gran part del pronòstic de la malaltia. Els objectius són, sobretot, definir el tractament i el pronòstic, encara que també n'hi ha altres, com per exemple, tenir una nomenclatura mundial per entendre de què parlem.

Què són els càncers toràcics?

El més freqüent és el càncer de pulmó, que té dos grans grups, un que és el de cèl·lula no petita, que és el 85%, i el 15% restant en diem de cèl·lula petita. Aquest càncer de cèl·lula petita, en la majoria dels casos, quan es diagnostica ja està molt avançat i té molt poques opcions quirúrgiques, i es tracta amb quimioteràpia i radioteràpia. Després també existeix el tumor maligne de la pleura, que el que fa és estendre's i envoltar el pulmó i no el deixa respirar. Això crea dolor i ofec. Després tenim el timus, que està darrer de l'estèrnum, i també pot desenvolupar tumors. També hi ha altres tumors, menys freqüents, com són els tumors de la paret toràcica. Podem tenir a la paret toràcica, tumors dels ossos, dels cartílags, dels músculs, etc.

"Encara hi ha molt per estudiar per aconseguir un fàrmac que pogués actuar a tot arreu"

En els darrers anys la supervivència al càncer ha augmentat. Creu que arribarà el dia en el qual el càncer es pugui curar?

Jo crec que sí, n'estic convençut, però no ho veig de forma immediata, perquè aquesta última dècada hem après molt del càncer de pulmó, però encara no podem tractar tots els casos. Per exemple aquests últims avenços de les teràpies Diana, que van enfocades a reparar una via metabòlica que és anòmala a causa d'una mutació de l'ADN del tumor, hi ha moltes mutacions que fan cada una un efecte diferent, però no tenim fàrmacs per combatre-les totes. Ara mateix tenim mitja dotzena de fàrmacs que són indicats per quan es troba aquesta mutació en la cèl·lula tumoral. Però hi ha moltes altres mutacions per les quals no tenim fàrmacs, per tant podem tractar un grup petit de tumors. Això potser canviarà amb la immunoteràpia, però la immunologia del nostre cos és molt complex. Encara hi ha molt per estudiar per aconseguir un fàrmac que pogués actuar a tot arreu. Crec que sí que s'arribarà a curar, però no de forma immediata.

L'edat influeix en el percentatge d'opcions de curació del càncer?

Bé, a més edat, més possibilitats de tenir altres malalties que provoquen el fet que no es pugui tractar a un malalt de càncer. Per exemple, un malalt amb una malaltia pulmonar crònica molt avançada... Hi ha alguns d'aquests malalts que no poden ser sotmesos a l'extirpació del tumor, perquè necessiten tot el pulmó que tenen per viure, inclús hi ha malalts que no poden ser sotmesos a radioteràpia, perquè també afecta la funció pulmonar. Segons quina mena de malalties tinguin, renals, apàtiques, cròniques... Tampoc poen rebre la teràpia estàndard que se'ls hauria de donar... L'edat no crec que doni una gravetat més gran del tumor en si, sinó que té unes connotacions addicionals que fan que un cert malalt amb una certa edat no es pugui tractar de forma plena.

"Jo crec que si amb 24 hores tothom pares de fumar, encara tindríem càncer de pulmó per a molts anys"

De vegades hi ha casos de gent que es cuida tota la vida i acaba amb càncer de pulmó. Quina relació directa hi ha entre fumar i el càncer?

La causa més important de càncer de pulmó és el tabac, però és evident que no tots els que fumen tenen càncer de pulmó, però dins de tots els malalts de càncer de pulmó, gairebé tots són fumadors o exfumadors, i per tant hi ha una evidència molt gran. Hi ha altres causes de càncer de pulmó, com poden ser les radiacions en treballadors de mines, per exemple, o gent que viu en zones geogràfiques concretes, amb radiacions... Però són percentatges més aviat petits. Jo crec que si amb 24 hores tothom pares de fumar, encara tindríem càncer de pulmó per a molts anys, perquè des que la cèl·lula fa la primera mutació i es converteix de normal en cancerígena fins que tenim el diagnòstic clínic poden passar molts anys. De fet, un percentatge molt alt de pacients que tractem són exfumadors. El mal ja estava fet, van deixar de fumar, però la cèl·lula tumoral va anar creixent.

Aquest setembre presideix el World Conference on Lung Cancer, la Conferència Mundial de Càncer de Pulmó. Què n'espera?

Aquest congrés és el més gran que es fa sobre càncer de pulmó, n'hi ha altres, però aquest és mundial, esperem uns 7.500 participants, de 100 països i de totes les especialitats relacionades amb el càncer de pulmó: oncòlegs, terapeutes, cirurgians, investigadors, farmacòlegs, empreses farmacèutiques, infermeres, malalts... És realment internacional i multidisciplinària, que són les dues característiques bàsiques de l'Associació Internacional per a l'Estudi del Càncer de Pulmó, que quan es va crear, ja ho va fer amb aquesta filosofia. Hi haurà més de 2.800 presentacions, en diferents formats. Les presentacions seran molt innovadores.

Quina importància tenen aquesta mena d'esdeveniments per tal d'avançar mèdicament?

Aquests congressos, a part del que s'hi pugui escoltar en les presentacions, crear una mena de brainstorming. Un sent moltes coses i això estimula per fer més treball. Molts projectes d'investigació neixen de converses en la pausa del cafè, o dinant, o en les discussions de les sessions del congrés. A més, enguany volem que la gent participi més del que ho feia. Per això hem habilitat unes aplicacions de mòbil per fer preguntes durant la sessió, i el moderador les rep i ja les va distribuint. També potenciarem el fet que la gent pugui conviure, perquè interactuïn el màxim possible. Aquestes idees i dubtes que es comparteixen és d'on surten idees per treballs futurs.