Clàudia Massé: "Volem ajudar els pacients crònics amb el seu projecte de vida"

Salut Plus és una entitat sense ànim de lucre que va ser creada el març de 2019 a Sant Cugat amb l'objectiu de donar atenció psicosocial a les persones amb malalties cròniques i les seves famílies, amb un projecte d'intervenció comunitària, per fomentar la seva autonomia, salut mental i qualitat de vida. És un projecte pilot que potser s'estendrà a altres poblacions. Parlem amb la directora i fundadora Clàudia Massé sobre el seu projecte "d'activar la sin-cronicitat".

Què és una malaltia crònica?

És aquella malaltia que no té cura, generalment d'inici lent, que té una llarga durada en el temps i sovint empitjora la simptomatologia fins a provocar la mort. Normalment hi ha un deteriorament progressiu i conseqüent pèrdua de qualitat de vida. Podrien ser malalties cardiovasculars, respiratòries, neurològiques, digestives, diabetis... fins a salut mental. Aquestes malalties ressenten dolor, malestar, disfuncions incertesa, pèrdua d'autonomia. Aquests símptomes de per si faciliten l'aparició de problemes de salut mental en un 30%, com depressió i ansietat. Aquí és on nosaltres podem ajudar.

Quin és l'objectiu de la Fundació Salut Plus?

L'objectiu és promoure un pacient actiu, que estigui implicat en el seu procés, i incrementar l'autocura, la seva capacitat d'afrontament, reduir l'estrès, l'ansietat i la depressió. I millorar la percepció de qualitat de vida del pacient i les famílies. Això ho fem amb diversos tipus d'intervencions, que serien la promoció d'hàbits saludables, aplicació de tècniques psicosocials de suport individual i grupal, l'autoajuda per afavorir el benestar emocional i l'afrontament de les dificultats derivades de la malaltia. També fem psicoeducació.

Què significa ser un pacient crònic?

Jo diria que existeixen les malalties cròniques, no les persones. Crònic significa un per sempre que angoixa i pot portar a la inacció de la persona. El curs d'aquestes malalties no és rectilini ni s'estabilitza, sinó que està condicionat pel risc d'aguditzacions o brots que van descol·locant tot el sistema tant en l'àmbit individual com familiar. Un malalt crònic és un malalt incurable, mai no tornarà a ser el d'abans i potser mai aconseguirà un nivell òptim d'independència i autonomia. Suposa una limitació de possibilitats de la persona, a nivell cognitiu, motor, psicològic i social. La cronicitat matisa tota la seva activitat, s'introdueix absolutament en la dinàmica de la persona.

I aquest any, a més, la pandèmia.

La pandèmia ens ha portat a adaptar la fundació a noves necessitats. Les mesures de restricció social han actuat com una font mantinguda d'estrès crònic i han tingut un impacte molt negatiu en la salut i l'estat emocional de la població. A més de la incertesa, la por, i la soledat no desitjada en l'aïllament, el col·lapse del sistema sanitari amb pèrdues massives de seguiment i de contactes amb els serveis d'atenció primària especialitzats han fet més intens el malestar psicològic en grups de població de risc. Ho anomenem estrès posttraumàtic.

Quin va ser el vostre paper durant el confinament?

Vam crear un programa d'atenció telefònica oberta a les persones afectades per la Covid-19 i les seves conseqüències. No només vam tenir en compte els pacients amb malalties cròniques sinó que vam ampliar a tota la població de risc. Es va dur a terme pels 28 voluntaris de l'equip i se'ns va reconèixer la feina amb el premi estatal Foro Afectivo Efectivo Albert Jovell. El títol del nostre projecte va ser Vincles de Resiliència Post-Covid.

El 26 d'octubre serà a partir d'ara el Dia mundial de les malalties cròniques.

Vam presentar una moció al ple municipal de l'Ajuntament de Sant Cugat. Va transformar-se en una declaració unànime de la Junta de Portaveus. Tots els partits van coincidir que era necessari donar visibilitat a la realitat de les persones amb malalties cròniques, perquè són uns dels grans oblidats. Si et trenques un braç no et faran fregar els plats, però les malalties cròniques sovint no es veuen. El Dia mundial és una iniciativa pionera de moment només a Sant Cugat.

I per celebrar-ho va tenir lloc un concert solidari aquell mateix dia.

Va servir per visibilitzar la cronicitat i va ser possible gràcies a l'Elèctrica Dharma, el Marc Giró, la Berta Garrido i el Lluís Posada. Vas ser el 26 d'octubre al Teatre-Auditori. A partir d'ara anirem organitzant més actes. El missatge del concert era que volem visibilitzar la cronicitat però treballar la sin-cronicitat.

Què és la sin-cronicitat?

És tot allò que no és crònic. No som només persones amb una malaltia crònica. Som fruits del producte singular de la nostra geografia, respirem, sentim, podem gaudir. La persona és la prioritat i ha d'aprendre a ser protagonista de la seva vida i ha d'aprendre a activar la seva sin-cronicitat. Volem ajudar a la gent amb el seu projecte de vida.

Quines activitats feu per aconseguir-ho?

Per una banda fem teràpies individuals, a nivell cognitiu-conductual. També teràpies grupals socioeducatives de creixement personal i psicoeducatius també pels familiars. Volem que la persona entengui la seva malaltia i les limitacions que tindrà. També hi ha les classes de flow en què desenvolupem la part personal, mindfulness, taller vibracional per aprendre a sentir la música, cinefòrums, microrelats, lectures, dansa, bio-dansa, art-teràpia, ioga i xerrades. Els tallers afavoreixen la socialització i la part emocional d'alliberar el cos.

Molts voluntaris són, a més, antics usuaris de la fundació.

Ens van molt bé els treballs en grup amb persones amb diverses patologies. Els usuaris es fan créixer entre si comunicant el que passa i veient com tiren endavant persones amb altres malalties. Hi ha gent que creu que el que li passa és insuperable i altra gent que tira endavant amb les limitacions. Per això tenim molts voluntaris que han estat usuaris, s'ajuden entre ells i es creen grups de socialització genials.

Quin és el procés quan algú arriba a la Fundació?

Quan et diagnostiquen una malaltia crònica arribes a casa i has de fer el dol de la vida anterior i aprendre a viure amb limitacions del cos i potser cognitives. Cada persona que arriba té una visita d'acollida i segons les seves necessitats valorem si necessita teràpia individual o de grup. I no només tractem a la persona sinó a la família o companys de vida. Algunes persones tenen sentiment de culpa i estan soles perquè no volen carregar la família de preocupacions.

Teniu cura de tot l'entorn de la persona malalta.

Moltes vegades ajudant a l'entorn ajudes a la persona. També anem a domicilis i allà tant tractes a la família com al pacient. Sovint també venen els familiars a la fundació. Un pacient crònic complex potser depèn de les coses més bàsiques de nou i la família ha d'entendre com se sent aquest pacient i què li fa falta i què no, no sobreprotegir-lo... Hi ha feina en molts àmbits.

Esteu rebent molta demanda per salut mental.

L'estrès posttraumàtic de la pandèmia ha comportat símptomes que alteren la vida física i emocional. Hem tingut moltes persones amb ansietat i depressió postpandèmia. També han arribat adolescents amb anorèxia, bulímia, maltractes i abusos derivats de la convivència familiar. Ens han arribat tants casos que ens hem plantejat un projecte a part de la Fundació que començarà l'any vinent. El trastorn número 1 a la Fundació després dels confinaments ha estat la salut mental.

Sou voluntaris. Com us ajuden les institucions?

Ens deriven els pacients dels CAP i els hospitals o de serveis socials. Nosaltres no tractem la malaltia sinó les seves seqüeles i efectes en la vida emocional. La ràbia, la preocupació... Els dubtes de "què faré amb la meva vida", "com serà el meu futur". Hi ha el grau d'acceptació de la malaltia i també el d'afectació. Quan tractes el dolor emocional, el dolor físic desapareix.

Quanta gent ateneu des de la Fundació?

Aquest últim any hem fet unes 120 primeres visites, 980 visites successives, 112 de telefòniques i 118 de telemàtiques. Un 80% dels usuaris serien de Sant Cugat i la resta de la rodalia i Barcelona.

No fa patir que això depengui del voluntariat i no ho contempli el pressupost de salut pública?

Tenim un equip de professionals a la Fundació fent de voluntaris. Hi ha una falta de temps a la sanitat pública, per això la Fundació té una raó de ser. Ens agradaria tenir un equip de psicòlegs i psiquiatres, però no hi ha eines. On no arriba l'assistència primària, arribem nosaltres. Rebem ajuda econòmica del Programa Social de La Caixa i de l'Ajuntament de Sant Cugat. Nosaltres de moment reivindiquem que es visibilitzin les malalties cròniques i després podríem fer la carta als reis.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.