Julio de Paz: "Sant Antoni se celebra a Sant Cugat perquè hi ha l'arrel dels pagesos"

Julio de Paz va venir a Sant Cugat l'any 1939, quan en tenia 6, i de seguida es va involucrar amb la celebració de Sant Antoni al municipi

El cap de setmana del 17 al 19 de gener se celebra la Festa de Sant Antoni a Sant Cugat, una de les més arrelades i amb més tradició al municipi. El TOT Sant Cugat entrevista Julio de Paz, un santcugatenc de 86 anys que, des que va arribar al municipi, l'any 1939, va involucrar-se amb el món agrícola del poble i, per tant, amb la Festa de Sant Antoni.

Vostè ha estat vinculat durant molts anys, d'una manera o d'una altra amb la Festa de Sant Antoni. Què diria que té d'especial?

Ara ja hi ha molts carruatges, però abans, a Sant Cugat, només hi havia pagesos, tothom tenia cavalls, mules, ases... Era una festa molt gran, perquè es feien els Tres Tombs, després s'anava a dinar, després es feia el ball a La Unió... Era una gran festa a Sant Cugat. Ara potser ja no ho és tant, però abans era una festa molt sonada, al nivell de la de Sant Medir, per dir quelcom.

És una festa que se celebra en diferents punts de Catalunya, per què creu que es fa a Sant Cugat?

Perquè hi ha l'arrel dels pagesos, era una festa molt arrelada. Ara, els Tres Tombs no els fan el dia de Sant Antoni, la fan un altre dia, en cap de setmana, perquè així venen carros, perquè de Sant Cugat em sembla que només n'hi ha un que surt. Però abans no, abans tots eren d'aquí. Fèiem una colla i recordo que vam guanyar 4 o 5 premis. Recordo que el Grau-Garriga, l'artista, ens va fer un Sant Antoni, gran com una persona, i vam sortir amb la figura i vam guanyar el premi. Abans de sortir amb tota aquesta colla jo ja havia sortit amb cavalls, amb ases... Jo sempre intentava sortir, i això que mai he estat pagès. Però són festes que a mi m'entraven a dins i les festejava la mar de bé.

Recorda quants anys hi va participar?

Bastants. Abans de ser cordonista, i el meu sogre abanderat, hi vaig sortir potser 10 anys. Clar, Sant Antoni no era la nostra festa, perquè aleshores els Tres Tombs sí que es feia el dia 17, i jo mirava que em deixessin fer festa i sortia.

Quin creu que ha estat el secret per seguir mantenint la tradició de la festa de Sant Antoni a Sant Cugat?

 

Doncs el fet de ser un poble de pagesos, perquè ara no, però abans tot eren pagesos. Al setembre, Sant Cugat feia olor de vinyes. I perquè fa festa, són festes que són tradicionals dels pobles. Encara que diguin que som una ciutat, jo crec que en el fons som un poble, un poble gran. Se celebra molt a gust. Cada any vaig a la benedicció, i no tinc cap animal, però hi vaig perquè m'agrada veure els abanderats, els carros...

Quina evolució ha tingut la festa de Sant Antoni al llarg dels anys?

Sort de les hípiques, que a Sant Cugat n'hi ha 5 o 6, si no ja estaria llest. Si no hi hagués les hípiques ja no es celebraria Sant Antoni. També hi ha una comissió que encara hi vetlla, i es va fent. Abans anaven a la muntanya a buscar molsa, guarníem els carros, els decoràvem, etc.

Com viu la festa personalment?

Doncs mira, vaig a buscar un tortell i ho celebrem a casa, amb la meva dona. La meva dona era de fills de pagesos. El meu sogre va ser banderer. Anem a veure la benedicció, agafem el tortell i fem un dinar una mica arreglat i ho celebrem. A ballar ja no hi anem, jo tinc 86 anys i la meva dona 85, i ja no hi anem. Però vaja, Sant Antoni és un dia especial per a mi i per a la meva família.

Com va començar a celebrar el Sant Antoni?

Jo vaig venir a Sant Cugat amb 6 anys, l'any 1939, i vam anar a viure a la carretera de Cerdanyola. Allà hi havia Cal Mitjano, Cal Perico Leiro, Cal Cargolaire, Ca la Pepeta Fabregons... Tot eren pagesos, i jo estava embolicat amb ells. Quan sortia de l'escola anava a portar-li el dinar al pagès de Cal Mitjano, a la vinya. Estava involucrat, i vaig començar a sortir amb el cavall i l'ase de Cal Mitjano. Sempre hi havia vinculació.

Hi ha diferents associacions animalistes que critiquen la festa perquè diuen que els animals pateixen. Quina opinió en té?

Com vols que pateixin els animals? Ara els carrers són meravellosos. Abans sí que patien, perquè els carrers de Sant Cugat eren de sorra, i plovia i glaçava molt. El dia de Sant Antoni, en la setmana dels barbuts (la més forta de fred), els animals patien. Però no els fèiem patir perquè sí. Quan anaven a treballar també patien passant pels camins. És diferent dels bous, que els maten... Això és una altra història.

Creu que se seguirà mantenint la festa?

Mentre hi hagi hípiques, jo crec que si, perquè la gent respon. I la comissió també ho celebren, van a esmorzar allà al parc de Ramon Barnils i ells també fan festa... Jo crec que sí que es mantindrà.

Recorda quin és l'animal més estrany que ha vist en la benedicció?

Un mico i algun lloro. És curiós.

Recorda alguna anècdota de quan vostè sortia a fer els Tres Tombs?

Te'n diré una de bona: al meu sogre li toca ser banderer; el meu cunyat era el cordonista i jo l'altre cordonista. La comissió donava 25 kg de caramels al banderer, perquè els llences. Feia un any que a Sant Cugat havia arribat una fàbrica de caramels, i jo tenia la fusteria. Van venir a la fusteria i jo els hi vaig fer moltes coses. Aleshores vaig rumiar i vaig parlar amb ells perquè em donessin 75 kg de caramels, i me'ls van donar. Entre els 25 que ens havia donat la comissió, i aquests 75, va ser el primer any que es van llençar 100 kg de caramels.

La Unió Santcugatenc hi tenia un paper molt important abans.

A La Unió es feia el sorteig del banderer. Els pagesos anaven al cafè de La Unió, a fer el cafè, a jugar a cartes, a jugar el domino... Era la concentració dels pagesos, i el dia 1 de gener de cada any es feia el sorteig per decidir qui era el banderer. Cada any hi havia 5 o 6 candidats, i es feia el sorteig.

 
Comentaris

Destaquem