Naudin: "Ens aniria millor si els diners de les fronteres, els utilitzéssim per acollir"

Entrevista amb Séréna Naudin, membre del Laboratoire Pacte de la Université de Grenoble, que va visitar Sant Cugat

Séréna Naudin, membre del Laboratoire Pacte de la Université de Grenoble, va ser una de les protagonistes del Curs d'Estiu de la Universitat Internacional per la Pau. Va oferir una conferència sobre la importància del lèxic per parlar de les migracions i les persones migrades. Entre altres, impulsa un programa de ràdio amb persones sol·licitants d'asil a França.

El títol de la xerrada era 'Si ets negre, ets migrant'. Això és així?

La designació produeix i fabrica l'alteritat (concepció de les altres persones com a diferents de la pròpia identitat). He escollit el títol perquè és una frase d'un participant del taller de ràdio que faig amb sol·licitants d'asil i mostra bé com les nostres percepcions fan que les persones siguin diferents de nosaltres.

Com viuen aquesta categorització?

Ho viuen malament perquè aquesta categorització és un símptoma a Europa en general de les pràctiques que els marginen a la frontera de la societat. El fet de ser relegats, precaris, sense habitatge, sense autonomia... És un símptoma de totes les pràctiques que pateixen.

Què fem com a societat per col·laborar amb aquesta situació?

La nostra responsabilitat és canviar les percepcions i això significa parlar d'ells amb una altra paraula i practicar unes relacions diferents, acostar-nos-hi. I no acceptar totes les pràctiques injustificables que l'estat i la societat practica contra ells. Viuen una situació de violència. Com podem tolerar que deixem les persones morir mentre creuen el Mediterrani, que estiguin tancades en espais com presons, que visquin al carrer perquè no estan autoritzats a treballar...

Ens falta empatia?

Sí, ens falta empatia i responsabilitat. Potser és perquè és més fàcil mirar a una altra banda. Si nosaltres tenim unes bones condicions de vida, segurament és perquè altres viuen malament.

Quines paraules hauríem d'utilitzar per parlar de les persones migrants?

No ho sé. El problema no és només la paraula que fem servir per designar-los, sinó tot el lèxic. Parlar dels migrants com un problema, com una onada o tsunami, un flux... Parlar d'ells com amenaça o com a responsables de la seguretat, o com a persones a controlar o verificar. És canviar tot el lèxic i també el punt de vista que tenim sobre la migració. Quan parlem de la migració, parlem de xifres, de gestió... Hem d'afrontar aquest tema amb altres paraules i altres mirades. Per exemple, parlar amb aquestes persones, que són com nosaltres, que tenen projectes de vida, família, els hi agrada fer coses.

Hi ha por als diferents?

No sé si és por o està construïda. Pensem que hi ha una diferència, però si hi parles, pots riure amb ells, intercanviar experiències. Fa falta acostar-se a totes elles i no estar separats. Quan aquestes persones queden relegades de la societat, és perquè els posem en llocs especials, habitatges especials, tot especial... No podem fer el mateix oci, perquè no tenen diners...

La classe social és un factor determinant? Si un migrant és ric, segueix tenint aquests problemes?

Sí que és determinant. Però més que els rics, les persones amb poder. Hi ha persones migrades de classe alta però no tenen poder. L'economia és important, però també el poder.

"L'extrema dreta és alimentada per les polítiques que construeixen la legislació"

A Catalunya s'ha generat polèmica per la presència de menors estrangers no acompanyats, amb manifestacions i opinions de rebuig. Com ho veu?

No conec el problema, però és necessari incloure les persones en la nostra societat. Hem de construir una legislació que ho permeti. Els joves no poden està pel carrer buscant-se la vida. El problema és potser que els menors han passat tot un viatge sols, un viatge molt i molt difícil que segur que els afecta.

Què haurien de fer els polítics davant d'aquesta situació?

Haurien de donar diners a les institucions socials per treballar amb les persones migrades. És el gran problema. Aniria millor si tots els diners que els estats fan servir per tancar les fronteres, que són molts, els utilitzem per acollir.

Com veu l'augment de l'extrema dreta?

El perill és que són escollits. Veiem la migració com un problema perquè la legislació construeix aquest problema. L'extrema dreta és alimentada per les polítiques que construeixen la legislació i admeten pràctiques molt dolentes.

Quin paper han de jugar els mitjans de comunicació?

Canviar el lèxic i la concepció de tot el tema. No estem obligats a parlar de la migració amb paraules com gestió, amenaça, tancament de frontera. En podem parlar d'una altra manera. I sobretot, la migració no és el principal problema d'Europa. A França hi ha una situació política molt dolenta, amb tot el tema de les armilles grogues... Les persones estan esperant un canvi social, hi ha gent al carrer per protestar... La immigració no és el gran problema d'Europa. El paper que els mitjans de comunicació donen a la immigració és per entretenir i distreure d'altres temes que ens afecten més.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem