Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Cada vegada es tenen menys fills. Les dades posen de manifest aquesta realitat, tant al conjunt de Catalunya com a Sant Cugat. "La natalitat porta baixant des de l'explosió de la crisi econòmica de 2008. Està totalment relacionada amb la situació econòmica", explica el Doctor en Sociologia, professor de la UOC i membre del Centre d'Estudis Demogràfics, Pau Miret
I és que la xifra de naixements a Sant Cugat va marcar el 2018 la xifra més baixa des de 1999. Segons dades de l'Institut Català d'Estadística, el nombre de naixements va ser de 808 durant el 2018, el més baix dels darrers vint anys. En comparació al 2017, quan ja es va marcar un rècord negatiu, han caigut gairebé un 12%, passant de 913 a 808.
El 2018 hi va haver un centenar de naixements menys que al 2000, quan a Sant Cugat hi havia 30.000 persones menys. És a dir, tot i que la població ha augmentat de manera important, el nombre d'infants nascuts ha baixat. El 2005 va ser quan més nens i nenes van néixer a la ciutat, amb 1.042.
No és un cas únic el de Sant Cugat. I és que tant al conjunt de Catalunya com al Vallès Occidental la natalitat ha caigut a xifres anteriors al 2000. La xifra de naixements està caient a tot el país. Per Pau Miret, el principal motiu de tot plegat és la situació econòmica i la falta d'estabilitat que es troben els joves, a més de les "nul·les polítiques familiars públiques".
Aquest fenomen s'està produint també en altres països del Sud d'Europa, però n'hi ha d'altres europeus on la natalitat es manté. Així ho explica Pau Miret: "A països amb polítiques familiars molt més fortes, com França o Regne Unit, la fecunditat és molt més elevada".
L'edat de pares i mares
Una tendència que es va repetint els últims anys és l'augment de l'edat mitjana de mares i pares que tenen fills. En el cas de les mares, l'edat més comuna a Sant Cugat és la de 35 anys, amb 83 dels 808 naixements del 2018. El 1999, l'edat més majoritària eren els 31 anys i el 1980, els 24. Situació similar que amb els pares: la franja majoritària són d'entre 35 i 39 anys. El 2000, en canvi, era entre els 30 i els 34.
I un factor que té un impacte directe en aquest increment de l'edat de pares i mares és la dificultat d'accedir a un habitatge pel seu cost i la falta d'habitatge social de lloguer. "Pels joves és imprescindible per poder-se emancipar. A Catalunya tenim les edats d'emancipació més tardanes d'Europa", destaca Miret, que afegeix: "Tot està relacionat: la gent marxa de casa més tard, viu amb la parella més tard, té fills més tard...".
Miret: "Als anys 80, l'edat per tenir el primer fill era poc més de 20 anys"
Un fet al qual se li ha de sumar la precarietat. Així, el professor considera que el retard de l'edat en tenir fills és més una "realitat material que no pas un canvi cultural": "No s'aconsegueix una feina estable abans dels 30 anys i també hi ha un preu elevat de l'habitatge. Són realitats materials".
Tot i això, sí que destaca que l'entrada "massiva" de la dona als estudis superiors i al mercat laboral a partir dels anys 80 va fer retrassar una mica l'edat de tenir el primer fill, fet que veu positivament. "Als anys 80, l'edat per tenir el primer fill era poc més de 20 anys. Que s'allargui està bé perquè pot incrementar l'estalvi i la formació". Però, assenyala, que una cosa és que s'allargui algun any i l'altre que es dispari fins als 31 o 32.
El 50% de les mares, més de 35 anys
Dels 808 naixements del 2018, en 110 casos la mare tenia 40 o més anys. Una xifra que contrasta de manera important amb el 2000, quan les mares de més de 40 anys eren una trentena. En resum, més del 50% de les mares el 2018 tenien més de 35 anys.
El 2018, el 40% de les mares tenien de 31 a 35 anys. El 1990, la franja més representativa era dels 26 al 30 anys, amb el 44% dels casos. Una xifra que ha caigut de manera molt important, ja que el 2018 les mares d'entre 26 i 30 anys van representar menys del 15% del total.