Saez: “Una comunitat no tira endavant si no és donant-se temps per reflexionar”

Entrevista a la professora de filosofia de la UAB i organitzadora del Cicle Pensar, Sentir, fer la revolució feminista, Begonya Saez Tajafuerce

Aquest mes d’octubre a Sant Cugat ha arrencat el programa Enraonar, que s’inicia amb el Cicle Pensar, sentir, fer la revolució feminista. Aquest cicle es compon de 6 conferències, 6 tallers de lectura i 4 cinefòrums, que tindran lloc a la Casa Aymat i als Cinemes Sant Cugat. La primera conferència era aquest 14 d’octubre  a càrrec de Meri Torras, però s'ha ajornat pel dia 2 de desembre al mateix lloc i hora. Mentre que el 16 d’octubre i el 12 de novembre continuen els tallers i el cinefòrum respectivament.

La proposta d’Enraonar es presenta per primera vegada a Sant Cugat. Quina és la importància de parar, pensar i reflexionar sobre un tema?

Recordo un conte que llegia a la meva filla, que era la història del ratolí Frederik que vivia en una comunitat de ratolins. Els ratolins tot el dia feien coses: recollien menjar, portaven fulles, pedres... en canvi en Frederik es mirava les flors. I els altres ratolins li deien Frederik que tothom està fent coses. Quan arribava l’hivern i els ratolins tots eren a dins del cau, perquè no podien fer res a fora, en Frederik explicava històries i contes. El que apreníem amb aquell conte era que era fonamental per la vida d’aquella comunitat de ratolins la tasca aparentment innecessària i supèrflua del Frederikque no estava atabalat corrents permanentment, portant pedres i portant menjar. La seva pausa, la seva observació, el seu aparent “no fer res” era de vital importància per la comunitat. Una comunitat no tira endavant si no és donant temps per reflexionar, per observar, per prendre distància, per dialogar, per compartir. És necessari aturar. Enraonar genera aquest espai per aturar i dialogar. Sense aquests espais la vida en comú perd una qualitat fonamental.

Per què hi ha la concepció que el que feia el ratolí no servia per res?

Estem en una societat hipercapitalitzada, en el sentit del capitalisme tardà, en aquest sistema neoliberal, en què els cossos tenen una vàlua, i les persones també, en la mesura en què són productius i estem permanentment en aquesta dinàmica de superproducció. És el que es valora.

 

El cicle va sobre feminisme. Quines seran aquestes primeres propostes?

A banda de rebre la inspiració de la proposta del CCCB, que és artística també, el que a mi m’interpel·lava a l’hora de plantejar aquest cicle sobre feminisme, és la qüestió de la transformació. Com els feminismes, en plural, han contribuït a transformar el món, i de la manera que contribueixen a transformar-ho, i com contribuiran a fer-ho Durant la presentació del cicle Enraonem recordo que el lema era: “La revolució no serà si no és feminista”. Quina és l’aportació dels feminismes a aquesta transformació del món? És important plantejar en plural els feminismes perquè això ja diu d’una transformació. No hi ha una sola veu, una sola vàlua, no hi ha una sola manera de fer, i el feminisme, els feminismes, han estat vitals per dur a això. Part de la transformació ja comença pel fet de plantejar-se des de la pluralitat, que també vol dir des de la diferència.

Hi ha diferents tipus de feminismes?

Hi ha diferents formes de plantejar la transformació del món en clau feminista. Aquesta seria potser una definició més acurada. Hi ha la transformació eco feminista, aquella que també procura per a una resignificació dels valors de la terra; hi ha tecnofeminismes, que procuren una transformació del món des de l’observació dels dispositius tecnologics, com ens afecten, com ens determinen, com marquen els nostres cossos, etc. Podria fer un llistat llarg dels feminismes que hi ha, que tots estan adreçats a observar i a procurar una transformació en el món des de diferents àmbits vitals.

Tenen el mateix objectiu?

 

La transformació del món en la consideració del món, en la consideració de la diferència sexual.

Quina és la importància de les ponents del cicle de conferències?

Aquestes dones són totes elles referents en l’àmbit de la revolució feminista, que han fet, fan i faran la revolució feminista cadascuna en un àmbit de treball diferent. Són totes dones acadèmiques i totes han estat capdavanteres en les seves disciplines. En el sentit d’enfocar el coneixement des del feminisme, en consideració a la diferència sexual.

És un luxe tenir un programa com enraonar?

És un luxe, és veritat, tenir aquestes dones a prop, poder-los fer preguntes, participar del seu coneixement és un luxe. Però per altra banda, com a societat com a comunitat, també ens ho devem. Ho hem d’entendre com a necessitat de la vida si és que la volem capaç de transformació.

 

Més informació
 
Comentaris

Destaquem