Isabel Jiménez-Asenjo

Vaig néixer a Barcelona, però visc a Sant Cugat des dels 14 anys. És possible que això faci que no sigui unasantcugatenca autèntica, però de fet, tampoc no sóc una barcelonina autèntica... Diguem que estic al mig, que és com dir que no sóc d'enlloc.

Fa tres anys vaig començar la carrera de Filosofia i des de llavors cada cop tinc les coses menys clares, la qual cosa ha expandit aquesta sensació de “no ser enlloc” a tots els camps. És a dir, em mantinc deslligada de qualsevol posició. Això a efectes pràctics em converteix en una persona molt caòtica, però d’altra banda em permet prendre distància i observar...

L’objectiu d’aquesta columna és descriure la vida a París -on estic fent un intercanvi Erasmus fins al juny- tocant temes que puguin comparar-se amb Sant Cugat, i d’aquesta manera apropar dues ciutats molt diferents però que de cara a un habitant, es clar, comparteixen problemes.

Aquest exercici es pot fer amb qualsevol altre lloc, és cert, però Paris té la gràcia afegida de ser la ciutat més visitada del món, i un mite en molts aspectes que jo miraré d’explicar mitjançant aquesta columna, aproximadament un cop al mes.

Opinió

Isabel Jiménez-Asenjo

Per què tantes botigues de iogurt?

Benvinguts a Sant Cugat

Titzina! Comença l'espectacle...

Avui em mullo (aquí sempre plou)

Les baguettes canten!