Carrer de Joan Oliver

La intransigència és una pulsió allunyada de tot raonament, una manera autoritària de tractar els altres. Afirmo aquesta obvietat arran de la intransigència municipal i de l’AFA del Col·legi Pi d’en Xandri (encara que segur que no totes les famílies pensen igual). Em costa d’entendre el perquè, si volen més seguretat per als seus fills en aquest carrer que voreja l’escola al carrer de Joan Oliver, ens fan pagar a tots els veïns el seu autoritarisme impedint que els 365 dies de l’any i les 24 hores del dia puguem accedir amb tranquil·litat al nostre ja pacífic i saludable carrer, perquè és un cul-de-sac sense tràfic. Cal fotre la vida al proïsme tot el dia quan només uns pocs minuts a l’hora d’entrada i sortida dels seus fills, i els dies lectius, serien suficients per elevar “la protecció filial”? No cal ser un expert per contestar que amb alguna mesura racional, en aquests horaris i dies de l’any, estaria solucionat el suposat problema. Però els intransigents són així: burocràtics i sords, encara disfressats de dialogants o “ecologistes”. 

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.