Portem més d’un mes de confinament.
Sense deixar de banda els problemes sanitaris i socials, aquest virus m’està fent apreciar més la vida diària, el món i la naturalesa i veure que l’ésser humà no és l’amo de la Terra.
No sé si ha estat creat per l’home o per la sabia natura i potser no ho sabrem mai. El que sé és que portem segles deteriorant la Terra sense donar-hi prou importància.
Però ep!, ara comencem a prendre consciència del que estem perdent. L’actitud de que tot anirà bé ens situa en l’escenari de tornar a la normalitat i ens planteja moltes incògnites: quan serà?, tot tornarà a ser com abans?, volem que tot sigui igual?, vindrà una altra pandèmia?, hem de canviar la nostra relació amb món?.
El Covid19 ens dóna temps per a reflexionar sobre l’estil de vida i la relació que tenim envers el planeta. Portem moltes dècades fent un excés de tot i el món ens està dient prou.
Potser aquest moment havia d’arribar i plantejar-nos una vida diferent.