Emergència climàtica i supervivència del Bosc de Volpelleres

Que no us enganyin!, no és un parc urbà, és un bosc atrapat dins de la nostra ciutat i hauríem de preservar-lo com una joia que ajuda a esmorteir els mals fums de la zona. És un privilegi tenir arbres de mida espectacular que mai els ha calgut regs ni podes, no és això el millor exemple d’espai verd autosostenible? Aquests dies som més conscients que mai que ens calen més pedaços de natura a tocar de casa... especialment en una ciutat que no para de créixer.

Ens podem permetre empetitir aquest bosc? Sota d’aquests paraigües gegantins també hi ha arbres joves i matolls que protegeixen el sòl de la dessecació i l’erosió, veurem pinyes rosegades per terra, senyal que hi ha esquirols que viuen dels “quatre pins”(l’expressió despectiva no és invenció meva) que cal treure per construir una escola verda. Hem de destruir verd per construir en verd? Quin contrasentit! El consistori ha de ser conseqüent amb la política d’Emergència Climàtica i no ens podem permetre excepcions. Una escola es construeix en menys de 2 anys, en canvi, al bosc de Volpelleres li han calgut entre 70-90 anys per ser-ho. Hi ha una dita que diu: “Els arbres no ens deixen veure el bosc”. Esperem que a Sant Cugat no hàgim de dir: “L’escola verda no ens deixa veure el bosc

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.