No és això, germans

El passat dia 20 vaig assistir al concert d’homenatge a Pau Casals. Al vestíbul vaig poder saludar a molt amics i coneguts que feia molt de temps que no veia. La cosa començava molt bé. 

El concert magníficament executat pels germans Claret. La seva música va transmetre emoció, transpirava el respecte al mestre. Es va sentir també la veu de Pau Casals a l’ONU, això em reconforta amb la humanitat. 

En finalitzar el concert van demanar de pujar a l’escenari a quasi tothom que participava en aquest homenatge, que es compon de vàries accions, per fer-se una fotografia de germandat. 

També van demanar que pugés l’actual alcaldessa de la ciutat, Sra. Mireia Ingla. Quina va ser la meva desagradable sorpresa quan una part del públic va començar a xiular la seva presència. Tal vegada no ho puc entendre, perquè jo simplement soc un pobre demòcrata. Tal vegada a mi tampoc m’agrada el president de Catalunya, Sr. Pere Aragonès, tal vegada tampoc m’agrada la presidenta del Parlament Sra. Laura Borràs, o la nostra mateixa alcaldessa, o l’expresident Sr. Puigdemont, o el cap de l’oposició. Però són persones que representen la voluntat del poble de Catalunya i això, crec jo, s’ha de respectar. I més en un acte que es fa a un home de pau i de concòrdia. Això no és llibertat d’expressió, això és una altra cosa. No va d’això. Potser no ho entenc perquè simplement soc un demòcrata. 

Germans, no és això.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.