Pintades i feminisme

“ ... hi havia uns vint nens, la major part nenes ...”. Aquesta frase es pot llegir a la pàgina 100 de l’obra ‘Nou contes’ de J.D. Salinger, Ed. Empúries 86 i traduïda per Quim Monzó.

Ve la citació, arran del fet que avui, passant per la vorera sota el pont del carrer Manel Farrés m’adono d’una enorme ‘pintada’ a la paret amb la següent llegenda: ”Tenim por del confinament sense pensar en la por de les preses en aïllament”. M’hi aturo i penso: ‘Preses’, vocable femení emprat per les CUP per designar presos i preses -com igualment el femení per designar la gent en general en els seus discursos-. ‘Aïllament’, una falsedat deguda a la ignorància o mala fe sense sentit, ja que és conegut que ‘les preses’ -com en diuen, estan preses però no aïllades.

La lingüista Lola Pons, ensenyava fa poc en una entrevista, que hi ha tres gèneres, masculí, femení i un altra de no marcat, l’inclusiu, que és el que fem servir quan diem ‘ciutadans’ perquè inclou també les dones ja que aquest feminisme de vinga i vinga ciutadanes és imposat i insostenible espontàniament.

I afegia: “La llengua és llibertat. El parlant no ha de sacrificar la seva expressivitat per por de l’error”. Aquí però no hi ha error, sinó un feminisme mal entès,  a més d’ignorància de la llengua i perversió del significat dels vocables. A part del llibertinatge vandàlic d’embrutar les parets, sabent, pel que sembla, que els sortirà de franc.