En record a Pericos Sant Cugat i Cascales

Vaig ser sòcia i fundadora als inicis de la penya Pericos.
Recordo com si fos ahir, la il·lusió que es respirava a les reunions i la força que transmetien cadascun d’ells i d’elles. Després de molts esforços, van aconseguir tenir un lloc per trobar-s’hi. Ara penso que il·lusionada feia i plastificava aquells carnets, un per un, manualment, amb estimació i de manera altruista. La meva filla, en aquells moments dintre del meu ventre, crec que ja ho palpava.
D’això han passat ja gairebé 15 anys, i tots aquells que formen part d’aquesta petita però gran família, ens segueixen tractant com a filles seves.
Gràcies Cascales per deixar-nos gaudir i viure moments màgics a l’estadi, més d’una vegada, gràcies a la teva i a la vostra generositat i noblesa, la meva filla i jo hem gaudit i compartit moments únics i irrepetibles. Sempre ho recordem i sempre estarem agraïdes.
Tots i cadascun d’ells fan sentir-te estimada sense adonar-se, fan creure que, realment, existeix gent meravellosa, disposada a oferir el que tenen i compartir-ho amb la resta, sense res a canvi. Un temps, unes vivències... El bé més preuat.
Gràcies Pericos Sant Cugat, gràcies Cascales.