Tancar Sant Cugat!?

Fa uns dies en aquestes pàgines el Sr. Jordi Casas es lamentava de la desaparició, a Sant Cugat, de dos locals emblemàtics. M’afegeixo al seu lament i puc entendre la seva temença de què en un futur apocalíptic ens envaeixi la plaga gastronòmica depredadora dels establiments dits ‘take away’. Ignoro si els polítics que governen la ciutat filen molt prim o poc en qüestions intel·lectuals o històriques (jo no he dilatat mai ni en un àmbit ni en l’altre), però sí que he de dipositar un mínim de fe en què actuaran segons el mandat que les urnes els indiquen, sigui en qüestions de surrealisme urbanístic ragullià, o en defensa de llocs emblemàtics on menjar i beure. No desesperi, Sr. Casas, per la pèrdua del ferreterià El Mesón, o pel decadent i empolsat Bar Catalunya. De moment, aquells que agraïm la pàtina ancestral de locals folrats d’història i l’amable acollida d’un bon “servidor públic”, com vostè qualifica els bàrmans, tenim a la nostra disposició el carismàtic i quasi antropològic El Caballu Petit. Un local al bell mig del Sant Cugat, històric resistint heroicament l’amenaça de la retroexcavadora afamada de singularitats urbanes. No tanquem encara Sant Cugat, Sr. Casas, mentre ens quedi el Caballu Petit. Amb les seves parets curulles d’imatges del ‘Santcugatdetotalavida’, del mostrari expositiu d’objectes patinats d’història i dels seus delirants entrepans. El Caballu és el refugi salvífic d’aquells que volem militar en alguna causa encara no corrompuda per l’alienació imperant i un senyal preclar que no tot està perdut, ni a Sant Cugat ni a l’univers en general.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.