2021...

Ja hem passat la frontera que molts esperaven. Una d'aquelles fronteres psicològiques que es repeteixen any rere any, però enguany, sembla que era més necessària que mai. I no sé si vosaltres heu experimentat la sensació balsàmica i catàrtica que la publicitat i els polítics sembla que, subliminalment uns i directament d'altres ens, han anat repetint com un mantra. 

Més enllà d'un fred glacial no he notat res. I no em refereixo al Filomena ni de bon tros. Em refereixo a la fredor que em continua provocant una gestió que fa riure d'un dels problemes econòmics i de salut més grans de la història. 

Se'ls hi podia donar als nostres governants cert marge d'error als inicis d'una pandèmia que ens va agafar a tots en calçotets, però ara ja no. Tampoc els hi podem permetre que sembli que juguen amb nosaltres per als seus propis interessos partidistes. I dic volgudament sembla, ja que no sé si és un tema de mala comunicació o que realment sigui així. Hi ha massa soroll i massa paternalismes. I ja cansa... 

N'estic segur que a les facultats de comunicació s'estudiarà d'aquí a poc temps com l'han gestionada al llarg de la pandèmia i es posarà com a exemple del que no s'ha de fer. També, espero, s'estudiï en altres facultats d'altres errors com el fet que ara tinguem vacunes i no gent per posar-ne. De debò: com dimonis pot ser això? 

Ens en podem refiar de gestors que actuen amb tan poca previsió i respecte cap a l'economia i la vida? De debò no es podia preveure amb una regla de tres, o un diagrama de fluxos, o un maleït DAFO què s'havia de fer per tal que es pugui vacunar ràpidament i no tenir en estoc el que ens pot ajudar a sortir-ne ràpid de tot això?

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.