Allò que no pot ser, a més, és impossible

La dita andalusa assegura que "Lo que no puede ser, además es imposible". M'ho van recordar fa uns dies, parlant de la presumpta activitat de l'equip de govern de l'Ajuntament. Aquell govern que va prendre possessió cofoi "de fer fora els corruptes del 3%". Sembla que, en més de tres anys de presumpta activitat, no han localitzat cap document o arxiu que avali el que era bandera electoral i aixopluc d'ideologies tan oposades com les d'ERC, PSC i CUP.

"Allò que no pot ser": la col·laboració, en projectes estratègics, de forces antitètiques com són la CUP i PSC. D'aquí que l'acció política de l'Ajuntament sols va d'aspirar a mantenir, com es pugui, allò que van construir els governs anteriors. El resultat: un orgull pel PDeCAT en comprovar que la feina ben feta, que el reconegut i envejat "model Sant Cugat", encara resisteix a tota aquesta legislatura d'incompetència.

Dos han estat els puntals que ho han mantingut: una potent, estructurada i cabal societat civil; i les estructures i normatives de l'Ajuntament, implantades pels governs d'Aymerich, Recoder i Conesa, mereixedores de diversos reconeixements internacionals.

"A més, és impossible": aviat, si el PSOE avala al Congreso les propostes del PDeCAT en contra de les okupacions delinqüencials, ERC haurà d'escollir entre el que defensen la CUP i el que defensarà el PSOE. Què farà llavors el partit que encapçala un govern impossibilitat de prendre cap iniciativa política per l'antitètica de CUP i PSC/PSOE?

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.