Fa pocs dies, la cantant Rosalia va piular en el seu Twitter una entrevista en la que li preguntaven què vol dir estimar. Ella respon que l’amor s’aprèn amb la vida i que ha de viure més per saber què és. M’agrada aquesta definició dinàmica de l’amor. L’amor l’aprenem, en primer lloc, a casa, amb els nostres pares, germans, avis... Aprenem que som algú especial, gràcies a l’amor i l’afecte que rebem però també és cert que l’amor s’aprèn practicant-lo, posant-lo en acció. Amor als de casa però també amor a les persones que ens anem trobant per la vida i, especialment, als qui més ho necessiten.
Això va dilatant el nostre cor i augmentant la nostra capacitat d’estimar. Si saps estimar molt tens moltes més persones que t’estimen i aquesta és una de les claus de la felicitat de la vida. En la mateixa entrevista Rosalia fa una cita de Sant Agustí: «coneixem en la mesura en la que estimem» i és que estimar no posa una bena als ulls sinó que ens permet mirar amb més profunditat i comprendre molt millor a les persones. És la mirada de les mares, que ens coneixen millor que ningú i que l’amor les fa viure amb fascinació la vida dels seus fills. És la mirada de Jesús que en la quaresma ens anima a mirar amb més amor.