Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
La vertigionosa velocitat amb què se succeeixen els esdeveniments sovint provoca vertigen. Una prova n’és el programa ‘30 Minuts’ d’aquest diumenge #30AnysTV3 en què en només 30 minuts vam veure passar 30 anys de la nostra vida: la perestroika, la guerra a l’Iraq, l’entrada de l’euro, l’IVA, la demanda de la despenalització del dret a l’avortament, l’entrada a l’OTAN, el mai resolt encaix de Catalunya a Espanya…
Va ser un exercici de desmemòria espectacular. Avui 30 anys després, el món passa de pressa però a l’Estat espanyol, senyors, anem enrere. A l’atzar, uns exemples:
1. Interrompre l’embaràs deixarà de ser un dret de la dona en les primeres 14 setmanes i tornarà a ser un delicte despenalitzat en certs supòsits com ho era en la llei del 1985. Ser o no mare dependrà de tres supòsits fixats pel govern de l’Estat. El govern conservador abandona la llei de terminis que tenen una vintena d’estats europeus per fixar quan i en quines circumstàncies podem ser o no, mare. La malformació del fetus no és per al govern de l’estat un motiu per interrompre l’embaràs. Perdó, però anem enrere! Si no hi havia una demanda social, per què ho fem? Perquè moralment volem, o volen, anar enrere.
2. Pujol es desgargamellava als 90 denunciant que “Catalunya té un projecte. Però Espanya no té un projecte per a Catalunya”. Què gran! Encara avui són vigents les paraules del president Pujol. “El problema catalán” continua embarrat allò on érem o pitjor. Anem o volen que anem enrere.
3. La llei de normalització lingüística es va aprovar el 1983 amb el suport de totes les formacions polítiques al Parlament. Una norma decisiva per la recuperació de la llengua en els seus usos oficial, en l’educació i els mitjans de comunicació. 30 anys després volen “espanyolitzar els alumnes catalans” amb una llei, la Wert, contestada a les urnes i al carrer. Anem o volen que anem enrere.
4. Creació de l’impost de l’IVA. Any 1986. Tres tipus impositius: el tipus ordinari era del 12%, un 33% per als articles de luxe i hi havia un tipus reduït del 6% pels productes necessaris, a banda d’un superreduït del 3% per productes de primera necessitat (pa, farina, llet, formatges, fruita i verdura…). Avui, 30 anys després, s’ha eliminat el tipus especial per al luxe; s’ha incrementat el general fins el 21% i hem incrementat el reduït del 6 al 10%. En 30 anys, doncs, hem collat encara més les classes mitjanes i hem acompanyat les altes també amb una disminució de les exigències tributàries com ara deduccions a l’impost de societats, la pràctica eliminació de donacions i successions o l’intent d’eliminar patrimoni… Decididament hem anat enrere.
En tindria alguns més, d’exemples. La pregunta és si volem anar enrere o si, d’una vegada, volem col·lectivament mirar endavant.
Jo ho tinc clar. És clar que #SíSí
Seguiu @vanesahernandez a Twitter.
Va ser un exercici de desmemòria espectacular. Avui 30 anys després, el món passa de pressa però a l’Estat espanyol, senyors, anem enrere. A l’atzar, uns exemples:
1. Interrompre l’embaràs deixarà de ser un dret de la dona en les primeres 14 setmanes i tornarà a ser un delicte despenalitzat en certs supòsits com ho era en la llei del 1985. Ser o no mare dependrà de tres supòsits fixats pel govern de l’Estat. El govern conservador abandona la llei de terminis que tenen una vintena d’estats europeus per fixar quan i en quines circumstàncies podem ser o no, mare. La malformació del fetus no és per al govern de l’estat un motiu per interrompre l’embaràs. Perdó, però anem enrere! Si no hi havia una demanda social, per què ho fem? Perquè moralment volem, o volen, anar enrere.
2. Pujol es desgargamellava als 90 denunciant que “Catalunya té un projecte. Però Espanya no té un projecte per a Catalunya”. Què gran! Encara avui són vigents les paraules del president Pujol. “El problema catalán” continua embarrat allò on érem o pitjor. Anem o volen que anem enrere.
3. La llei de normalització lingüística es va aprovar el 1983 amb el suport de totes les formacions polítiques al Parlament. Una norma decisiva per la recuperació de la llengua en els seus usos oficial, en l’educació i els mitjans de comunicació. 30 anys després volen “espanyolitzar els alumnes catalans” amb una llei, la Wert, contestada a les urnes i al carrer. Anem o volen que anem enrere.
4. Creació de l’impost de l’IVA. Any 1986. Tres tipus impositius: el tipus ordinari era del 12%, un 33% per als articles de luxe i hi havia un tipus reduït del 6% pels productes necessaris, a banda d’un superreduït del 3% per productes de primera necessitat (pa, farina, llet, formatges, fruita i verdura…). Avui, 30 anys després, s’ha eliminat el tipus especial per al luxe; s’ha incrementat el general fins el 21% i hem incrementat el reduït del 6 al 10%. En 30 anys, doncs, hem collat encara més les classes mitjanes i hem acompanyat les altes també amb una disminució de les exigències tributàries com ara deduccions a l’impost de societats, la pràctica eliminació de donacions i successions o l’intent d’eliminar patrimoni… Decididament hem anat enrere.
En tindria alguns més, d’exemples. La pregunta és si volem anar enrere o si, d’una vegada, volem col·lectivament mirar endavant.
Jo ho tinc clar. És clar que #SíSí
Seguiu @vanesahernandez a Twitter.