Aporofòbia a Sant Cugat?

Amb la nostra família, vam arribar a Sant Cugat fa 44 anys, i era un petit poble amb una mica més de 20.000 habitants. Era ideal per criar els nostres fills, ens vam enamorar molt aviat d'aquest lloc, nens jugant als carrers, bones escoles públiques. Cert que hi havia escassa oferta cultural, però el cinema i el teatre els teníem a tocar, a Barcelona. Així que amb els anys vam arribar a convertir Sant Cugat en el nostre lloc al món.

Vam veure créixer el nostre poble amb criteris urbanístics que incorporaven abundants zones verdes i una oferta cultural i d'oci pròpies d'una gran ciutat. Però em desagrada en el que s'ha convertit, tot expulsant els més febles i pobres: els joves i les persones grans amb recursos escassos.

Mentre que en el conjunt de Catalunya els lloguers han baixat en els darrers anys, a Sant Cugat han seguit creixent fins a convertir-se en la segona ciutat més cara del Vallès Occidental. ¿Quin jove, i no tan jove, pot pagar un lloguer de 1.200 € per un apartament amb els actuals sous? I no parlem del preu de l'habitatge, que és la quarta ciutat més cara per metre quadrat de tot l'estat.

Les persones grans amb escassos recursos disposen a Sant Cugat d'una sola residència (Santa Rosa) amb 68 places. ¿Però com pot ser que la nostra veïna Rubí, amb poc més de 78.600 habitants, ofereixi una residència pública per a 90 persones? El meu lloc al món em fa mal. S'ha convertit en una ciutat per a rics amb uns ingressos per càpita dels més alts de l'Estat. Abunden les residències per als que poden pagar-se-les i els apartaments amb piscina privada.

Millor expulsar els més pobres.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.