Aquell corpus d'abans

Aquests dies se celebra el Corpus a Sant Cugat a través de l’església i de Càritas, però gairebé ningú se n’ha adonat

Tomàs Grau, escriptor santcugatenc Tomàs Grau, escriptor santcugatenc
La diada de Corpus era una diada ben celebrada al poble durant els anys 50 i 60 del segle passat. Venien molta gent de fora per poder gaudir de les catifes de flors. Recordo que al carrer de Sant Antoni n’hi havia que en sabien molt de dibuix; els de Cal Cisteller, per exemple, feien les maquetes per delimitar les catifes amb llistons de fusta. Es reunien uns mesos abans per començar a formar com seria la catifa de la diada. Feien els motllos i els guardaven per poder-los utilitzar el dia de Corpus.

Uns dies abans de la festa s’anava a buscar ginesta ben florida al bosc i hi anàvem amb un carro per no haver-ho de portar a coll. A vegades, fins i tot, s’hi anava en dues o tres colles perquè hi havia anys que n’hi havia molta, però d’altres n’hi havia poca i aleshores s’anava a buscar flors, roses a particulars. També hi havia colors que no es podien obtenir de flors i tenyien serradures. Aquesta era feina de Cal Cisteller.

Quan arribava el dia de Corpus, netejaven el carrer i marcaven al terra la dimensió de la catifa. Una vegada col·locats els motlles de fusta, s’anava omplint de flors o serradures del tema projectat. Si hi havia un artista o dibuixant al carrer, com per exemple, el meu germà Josep que en pau descansi, va fer durant tres o quatre anys un dibuix al principi o al mig del carrer de Valldoreix. També un fill de Cal Pila, un dissenyador de vestits de senyora, va ajudar a dissenyar alguna peça artística a la catifa.

Un cop feta, era molt bonic perquè la gent del poble i de fora anaven passant per la vorera per contemplar l’obra. Recordo que dos o tres que tenien màquines de sulfat, amb aigua fresca anaven mullant amb polvoritzador perquè no s’aixequessin les flors amb l’aire. Després de dues hores, ens canviàvem per contemplar la processó d’altres barris.

La llàstima ha estat que es perdés aquest costum, com per exemple ara passa a Sitges, on hi va gent d’arreu. Un cop s’acabava la processó, la feina que teníem per treure amb pales totes les flors de terra i portar-les en el femer de cada una de les cases per aprofitar-les per l’adob.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem