Ara sí

'La pandèmia sembla que afluixa per cinquena vegada i per cinquena vegada, ara sí, el món serà diferent i com dèiem a l'inici d'aquesta aventura, tot canviarà'

Ha arribat la tardor i ja es pot dormir sense suar, bé. La pandèmia sembla que afluixa per cinquena vegada i per cinquena vegada, ara sí, el món serà diferent i com dèiem a l'inici d'aquesta aventura, tot canviarà. Canviarà tot? O canviarà quelcom que encara no sabem?

Sembla que sí, ara sí, sí, sí. Però jo, utilitzant l'hormona aquesta que diuen tenim, l'única, penso que si el factor que fa que tot funcioni com ja sabem, el factor humà, homínid o si no teniu manies, mico amb prejudicis que som tots o quasi tots (ho relativitzo perquè no s'ofenguin els divins), si el factor aquest no ha canviat, com pot ser que canviï quelcom en aquesta societat, món, o el que sigui?

No, no amics i amigues, enemics i enemigues, etc. no cal que us creieu aquestes ànimes benèvoles que ens enganyen dia si i nit també. La veritat és que no ha canviat res ni canviarà perquè, de moment, no s'ha trobat el remei que faci que l'esmentada hormona evolucioni o creixi o el que sigui que hagi de fer per ajudar-nos a pensar una miqueta. Pensar una miqueta en els altres, és clar.

Ho podríem explicar d'altra manera tot analitzant el volcà aquest de l'illa de La Palma: Aquest món solament creix per la força. Tots i totes sabem que la natura és molt sàvia i nosaltres, encara que natura, som l'excepció.

A l'inici de la pandèmia volguérem creure que sí. Ara sí, tot serà diferent, perquè nosaltres, espectadors d'un episodi propi de pel·lícula de ciència-ficció de mort en massa i de patiment quasi sense capacitat de trobar solució, sí! Ara sí, per fi, serem una miqueta menys micos, pensarem una miqueta i serem més humans, que no divins (això és per altres vides).

Ara sí que no.

 
 
Comentaris

Destaquem