Podem aspirar a l'equitat?

El passat dissabte 27 de novembre es van celebrar a Salt (Gironès) les III Jornades d'Equitat del Món Casteller organitzades per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC). Un espai amb la voluntat de ser un fòrum de discussió i de conscienciació de la manca de paritat en la nostra societat i de com el món casteller aspira a ser un dels motors del canvi.

Els debats van centrar la seva atenció en els micromasclismes, la gestió emocional de les diferències i com pot variar la gestió de les comissions tècniques de les colles quan estan dirigides per dones. Igualment, es van presentar materials i recursos per a la prevenció, detecció i actuació contra l'assetjament sexual infantil.

Està clar que l'equitat és un tema ben sensible i que no està gens resolt en cap àmbit. El món casteller s'omple la boca de ser un espai d'acollida, d'igualtat, on tothom és important, on tothom té el seu lloc, on ningú no és imprescindible... i és cert. Aquest és l'esperit que sobrevola tots els components de l'univers casteller. Però la realitat és una altra.

Malgrat que hi ha unes quantes colles amb una presidència femenina, hi ha molt poques on la cap de colla sigui una dona. Els membres de la junta actual de la CCCC, proposats per les diferents colles amb total llibertat, al final, són tots homes. Per altra banda, és més habitual trobar una cap de canalla a les colles castelleres del gènere femení que no pas del masculí.

En principi, el món casteller promou i fomenta que les coses siguin diferents de la resta de la societat, però no hi ha res rellevant que hi destaqui. Creieu que l'equitat és un objectiu al qual podem aspirar? Gausacs, amunt!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.