Aturada en sec

Que bé que ens pensàvem que anirien les coses a finals de maig, quan els índexs de contagi baixaven constantment, les vacunacions anaven (i segueixen anant) a un ritme fantàstic i ja veiem el final del llarg i fosc túnel on ha estat submergit el món casteller.

Hi havia pressa per reprendre l'activitat castellera. Apareixien protocols de proves diverses de sota les pedres. Tothom volia afegir la seva per tornar a fer castells com més aviat millor. Les colles reprenien els assaigs amb grups reduïts de 25 persones. I se succeïen les veus crítiques amb la junta de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya per no haver estat més àgil en la gestió de la pandèmia — sobretot de la tornada que ens venia a sobre com un tsunami—, i per haver estat un pal a les rodes dels qui volien tornar a les places just després de Sant Joan...

Però, ai las! La variant Delta del virus combinada amb el fet que no calia dur mascareta al carrer ens ha aturat en sec. La llum al final del túnel era un miratge. Les colles han suspès tots els assaigs. Fins i tot aquells que encara estan autoritzats pel Procicat amb 25 persones. Els índexs de risc són tan elevats que no podem permetre'ns que les colles castelleres siguin un focus de contagi.

Veure'ns tan a prop de la represa i haver de fer aquesta aturada en sec ens ha deixat tan estabornits que ja no hi ha veus de cap mena. Només silenci. Però si alguna cosa té el món casteller és saber-se refer de tots els entrebancs. Hi tornarem i ho farem més forts. Ves a saber, potser el que hem de buscar no és la llum al final del túnel, sinó que hem de parar l'orella i sentir el so de les gralles.

Gausacs, amunt!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.