El batibull del projecte Ragull

És que no em puc aguantar. No volia posar-me en aquest jardí, però hi ha comentaris i articles que et forcen a dir la teva. No pretenc fer una anàlisi completa del projecte i presentar una alternativa, no en sé tant com per esmenar-li la plana amb criteris i arguments sòlids a l'equip de govern municipal. Però m'atreveixo a dir quatre coses.

Visc a Sant Cugat des de 1955 i l'he vist canviar per tots costats; per tant, ningú no em pot negar el dret a parlar d'una vila que he vist esdevenir gran ciutat. Sempre em va fer gràcia sentir com els antics pagesos es queixaven amargament de què Sant Cugat ja no era el mateix, però van ser els primers a vendre's les terres per fer-hi cases i pisos.

Ara, persones insignes de l'allau de barcelonins que ha arribat durant els darrers trenta anys, es posen les mans al cap perquè es presenta un projecte d'unes quantes plantes més de l'habitual. Ho entenc, van venir a viure a un Sant Cugat de cases adossades i de planta baixa i tres, quatre, cinc i, a tot estirar, sis, i ara se senten enganyats. Com pot ser que es construeixin uns blocs que són als antípodes dels blocs de veïns amb piscina, gespa i ofrenes florals! Molts veïns de Rubí, Sabadell o Terrassa es deuen fer un fart de riure quan s'assabenten que aquí ens espantem per dos blocs que, en part, poden arribar a les deu plantes.

Ens diuen que és un atac intolerable a l'ànima de la ciutat, és a dir, al model santcugatenc. Des de l'oposició municipal treuen importància a la setantena de pisos de promoció pública que s'hi podrien fer. Sembla que anem sobrats d'habitatge social de lloguer. Doncs, no. Dels 1.800 habitatges de Promusa, només un 31% són de lloguer. I va costar Déu i ajuda que s'optés pel lloguer. L'altre gran tabú que sembla violar el projecte, és el de la verticalitat.

Estem acostumats a la generositat del nostre urbanisme, un urbanisme expansiu i invasor del territori, que ha farcit el municipi de nous barris, alguns dels quals bastant mal articulats amb el tramat urbà, com el de Volpelleres. Quan semblava que els urbanistes s'havien posat d'acord en el fet que el model a seguir ha de ser el de la ciutat compacta, molt menys malbaratadora de recursos de tota mena, aquí ens posem les mans al cap per un assaig de verticalitat. Sembla que destrossarà l'skyline santcugatenc i, a més, farà la competència als quaranta-dos metres del campanar del monestir. Vade retro Satanàs!

No pretenc defensar el projecte. Crec que té dos punts febles: la disminució de sòl industrial (encara que cal dir que, quan es va desindustrialitzar el sòl de l'Anónima de Torcidos i la Nelia, per fer-hi uns centenars de pisos, amb molt poca promoció pública, per cert, ningú no es va queixar) i les possibles conseqüències per al comerç local. Però en té un de fort: la setantena d'habitatges de protecció oficial.

O és que no ens hem assabentat que el preu mitjà dels habitatges de Sant Cugat és de 600.000 euros, i que el preu del metre quadrat dels habitatges de segona mà és de 3.600 euros! Davant d'aquests números on queda l'ànima de la ciutat. O potser es tracta, precisament, d'això, de seguir tenint l'ànima més cara de tot Catalunya.

Repeteixo, no pretenc defensar el projecte. Però m'ofèn tanta frivolitat i estupidesa davant l'intent de plantejar les coses d'una altra manera.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.