Berenars al Mesón

A ningú se li escapa la vàlua dels tertulians i l'interès de les xerrades, però hi ha un fet, que pot semblar anecdòtic, que té molt a veure amb aquest èxit, i és el berenar triat pel tertulià. El berenar sovint rememora un record d'infantesa i la infantesa és la pàtria de les persones, segons el poeta. I és quan apareix aquest berenar que els tertulians mostren la seva faceta més humana.

Els berenars de la Laura Borràs a la masia familiar de Can Castanyer amb el "pa tou" que donaven als nens, una mena de baguet on els infants barrejaven tot tipus d'embotits, en contrast amb aquells enormes pans rodons que menjaven els adults i que duraven tota la setmana.

El berenar de la mare del Santi Vidal a Sant Sadurní d'Anoia que consistia amb pa amb formatge amb les delicioses olives negres Kalamata, d'origen grec. En la tria d'aquest berenar, el jutge hi va reconèixer un cert component "professional" ja que, tot confessant-se lector de novel·la negra, els detectius d'aquestes novel·les sempre mengen olives negres.

I dos berenars "de crisi": els bunyols de Quaresma, que va demanar el meu "alter ego", això sí, regats amb una copa de cava, per celebrar el Dia Mundial del Teatre. I el berenar quasi de "postguerra" de Salvador Cardús: la llesca de pa amb tomàquet amb olives negres! (a aquest pas les olives negres hauran de ser declarades patrimoni material, de la Humanitat!), acompanyades del deliciós vi negre "Heus", de La Vinyeta de l'Empordà.

I tenim pendent el berenar amb la Terribas, però això encara és "secret de sumari"!