Bonfill Garriga i Puig: un metge al servei de la vila

En uns moments en què ens trobem tan afectats per una pandèmia que sembla que no té fi, és bo recordar aquelles persones dedicades a tenir cura de la salut dels seus conciutadans. Aquest fou el cas de Bonfill Garriga i Puig (Figueres 1860 – Sant Cugat del Vallès 1943). Bonfill, sens dubte fou un bon metge, així el recordaven persones que l'havien conegut. Però sobretot el coneixem per la topografia mèdica sobre Sant Cugat que publicà el 1906, la qual l'any anterior obtingué un premi de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona.

La topografia, que enllaçava amb una llarga i consolidada tradició de topografies mèdiques, ens descriu un Sant Cugat en transició: una vila eminentment agrícola que va sortint dels efectes de la fil·loxera i que ja apunta les transformacions que es consolidaran a partir de l'arribada del tren elèctric l'octubre de 1917. Si, per una part, ens descriu les mancances de tota mena, començant pels equipaments públics, i la manca d'higiene en alguns comportaments ciutadans; d'altra, ens informa de les potencialitats naturals i sanitoses de la vila.

Bonfill intueix que, a causa d'aquestes potencialitats, la vila es transformarà profundament quan arribi el tren, del qual se'n parla des de fa dècades. Després de deixar constància que aquestes transformacions ja s'estan produint, sobretot en el camp arquitectònic, fa una sèrie d'observacions i recomanacions, la síntesi de les quals es troba en aquest paràgraf: Precisa, pues, que Autoridades y vecindario procuren, por todos los medios posibles, que aquella villa [Sant Cugat] conserve el renombre de sana, que desde largo tiempo disfruta, al objeto de que vaya en aumento el número de forasteros que desde algunos años acuden á ella á recobrar las energias perdidas por el trabajo ó la enfermedad, aumentando de este modo la riqueza natural que ofrece su fértil y hermosa campiña con variada vegetación.

Ja no queda res de la fértil y hermonsa campiña, però Bonfill la va clavar. A partir de 1917 es va iniciar un procés de creixement demogràfic que encara no ha parat. Caldria estudiar, ara que estem sensibilitzats sobre el tema, quantes de les persones que van venir aquells anys fugien de Barcelona a causa de la pandèmia de grip de 1918.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.